“Vull fer història, no veure-la passar”

Fa trenta anys que viu a Lloret, d’on és portaveu de l’ANC i abans n’havia estat coordinadora. A casa seva sempre s’havia viscut un ambient catalanista, però no ha militat mai en cap partit. Sobretot després de la retallada de l’Estatut, va decidir que ja n’hi havia prou, i que no era ja una qüestió només identitària, sinó econòmica i de subsistència com a poble.

Quan es va constituir a nivell nacional em va agradar molt el projecte, perquè es tracta de la societat civil, de persones del carrer, com jo, independentment de si milites en un partit o no. Hi ets a títol personal, i la finalitat és que tots plegats assolim la independència del país. El projecte em va agradar molt perquè és assembleari i arrelat a tots els pobles amb assemblees territorials.

Sí, una de molt contundent va ser el 2013, que vam batejar com a Signa un vot per la independència. Ho vam aprovar a Lloret i els va agradar el projecte.

Totes, perquè sempre estàs preveient que cada cop és un pas més, gegantí, i que ho estàs vivint. Ens sembla que la independència no arriba mai, però quan veiem què hem estat capaços de fer valorarem que ha estat poc. Un dels fets pels quals estic també a l’Assemblea és perquè vull fer història, no veure-la passar. Per mi cada campanya és fer història, un pas més de gegant cap al que ja sembla imminent.

No, de cap manera. Aquest últim any i mig, des que ha entrat Puigdemont i amb el nou equip i Parlament que tenim, anem tots a l’una. Potser també havíem de fer els passos previs que s’han fet, hi ha partits que han pagat un preu alt...

Molt important, perquè no sabem quin joc de cartes té l’Estat contra el que s’està fent, i els nostres polítics, tot i que són la nostra veu, han de veure que estem allà constantment amb ells, no només per donar suport i coratge, sinó per donar un missatge al món. S’han d’adonar que no és cosa d’uns polítics, sinó que som milions que ho volem.