Catalunya, una economia sòlida en internacionalització per afrontar el futur

El repte de futur de Catalunya trobarà en la internacionalització de la seva economia un aliat. Lluny de poder representar un fre, l’actual solidesa de la internacionalització de l’economia catalana serà un motor d’activitat econòmica, un facilitador de la competitivitat i un generador de major progrés. Major progrés perquè una economia més internacionalitzada genera més ocupació, aquesta és més estable i de major qualitat i, alhora, permet generar més ingressos públics que permetran fer front als reptes socioeconòmics del país.

La internacionalització d’una economia és un element clau a l’hora d’afrontar situacions de canvi, generades per crisis, o per nous estatus econòmics, polítics o socials. En el cas de l’economia catalana durant els anys de la darrera crisi, la internacionalització ha tingut un comportament extraordinari i ha sigut un factor clau en la recuperació. S’ha produït una evolució quantitativa que es reflecteix en el rècord d’exportacions durant els darrers cinc anys, però també una evolució qualitativa que ha augmentat la capacitat exportadora del país.

Així el nombre d’empreses exportadores regulars, que són les que ho fan durant quatre anys consecutius, ha superat el nivell de les 16.000, i representen més d’un terç del total de les empreses exportadores, i el nombre d’empreses amb filial a l’exterior s’ha situat en 3.150.

Aquest canvi estructural en el nostre sector exterior fa que actualment les vendes fora d’Espanya siguin superiors a les que es dirigeixen a la resta de l’Estat, i que les vendes fora de Catalunya representin la meitat del PIB, proporció molt superior a la d’economies com l’alemanya, la italiana o l’espanyola.

Tenim uns resultats bons, però tenim l’economia prou sòlida en termes d’internacionalització per garantir el manteniment i la millora dels resultats i fer front amb èxit als nous reptes globals?

En internacionalització, dimensió i solidesa no van necessàriament junts, i podem trobar economies petites ben sòlides en internacionalització i d’altres de majors que no ho són tant. La solidesa reflecteix qualitat de les capacitats i dels resultats de la internacionalització.

La solidesa en la internacionalització d’una economia, mesurada empíricament a traves de l’ISI (Índex de Solidesa de la Internacionalització), recull de forma sintètica la fortalesa i robustesa en internacionalització, i en aquest sentit, l’economia catalana és totalment homologable a la dels estats del nostre entorn. Podem competir amb els millors sense complexos i amb garanties d’èxit.

El treball realitzat durant dècades per les empreses del país fa que avui tinguem una base d’exportadors conformada per empreses de dimensions ben diferents, amb moltes pimes exportadores, en què els sectors protagonistes són diversos, i on els destins de la nostra exportació es caracteritzen per una alta diversificació, tots ells elements bàsics per afrontar amb garanties el repte d’adaptar-nos a un entorn de l’economia i el comerç internacional VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu, en les seves sigles en anglès).

Les empreses que s’han anat internacionalitzant han creat una opinió generalitzada que la internacionalització és necessària i que és possible per a qualsevol empresa, sempre que el seu producte sigui exportable.

Han sigut un exemple i han marcat el camí a seguir: convenciment, aplicació de metodologia i persistència. Una tasca a la qual han contribuït també les organitzacions empresarials i ACCIÓ, l’agència pública encarregada de la promoció de la internacionalització, amb una sòlida i creixent xarxa d’oficines de suport a les empreses a l’exterior.

Però si la situació de partida avui no representa cap fre, cal treballar de forma decidida per aconseguir que la solidesa de la nostra economia millori i contribueixi de forma rellevant als nous reptes econòmics i socials del país.

Disposar d’una estratègia d’internacionalització de país única, amb capacitat pròpia complerta fruit de les noves competències assumides, serà una gran oportunitat. El seu disseny i execució ha de complementar el que en aquest àmbit ja estableix el recentment aprovat Pacte Nacional per a la Indústria, i ha de comptar amb el paper protagonista de les empreses a través dels seus organismes de representació.

L’estratègia haurà de garantir una major base d’empreses exportadores i unes majors quotes de mercat per a les que ja ho són. Això contribuirà a disminuir la concentració empresarial de l’exportació, que és força elevada malgrat el gran nombre d’exportadors.

Poder treballar de forma directa sobre tots els elements facilitadors de la internacionalització, com pot ser l’eliminació de barreres a l’exportació –avui només podem actuar sobre algunes–, o la gestió eficient de visats és una oportunitat de la qual cal ser conscient i amb la qual caldrà el compromís de tots.

Catalunya és una economia sòlida en internacionalització, i això, lluny de ser un fre en la nova etapa del país, serà, si ho fem bé, un motor de progrés.