Terror gihadista a la Rambla
Dos detinguts i un fugitiu per un atropellament massiu amb furgoneta a la principal artèria turística de Barcelona
Estat Islàmic reivindica l’atac, que deixa almenys tretze morts i més d’un centenar de ferits
El temor d’un atemptat a terrorista a Barcelona es va materialitzar ahir quan faltaven deu minuts per a les cinc de la tarda amb un atropellament massiu a la part alta de la Rambla en ple mes d’agost, és a dir, farcida de turistes. Un atacant va assassinar tretze persones i en va ferir més d’un centenar més –quinze de les quals, greument– al volant d’una furgoneta llogada, que va conduir a tota velocitat de baixada pel mig de la vorera central del passeig fins que es va aturar al damunt del mosaic de Joan Miró, a l’altura del carrer de l’Hospital, on va sortir del vehicle i va fugir corrent sense cridar cap consigna. La policia no té evidències que anés armat. Estat Islàmic va reivindicar l’atac.
Els Mossos d’Esquadra van detenir a Alcanar i a Ripoll dos sospitosos, un de Melilla i un altre del Marroc, però cap dels dos seria el conductor de la furgoneta.El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va comparèixer ahir al vespre i va relacionar l’atemptat amb l’explosió que hi va haver dimecres a la nit en una casa del municipi del Montsià en què va morir una persona. [Més informació sobre aquesta explosió a les planes posteriors.]
Segons fonts policials, el vehicle va ser llogat a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, pel marsellès Driss Oukabir, un dels dos detinguts, que actualment viu a la capital del Ripollès. L’home va ser interceptat quan es dirigia a la comissaria d’aquesta ciutat per denunciar que li havien robat la documentació, segons va informar l’alcalde, Jordi Munell. Un document d’identitat hauria aparegut dins la furgoneta. De fet, va llogar-ne dues. El segon vehicle, igualment de color blanc i de la marca Fiat, va ser localitzat a Vic sense explosius a l’interior.
Un mort a Sant Just
Els agents van desplegar un ampli dispositiu per detenir l’assaltant i van restringir el trànsit de sortida de Barcelona. En el marc d’aquesta operació, un Ford Focus blanc va esquivar un control a la Diagonal cap a les set de la tarda i, en la fugida, va envestir una sergent dels Mossos, a qui va trencar el fèmur. Pocs quilòmetres més enllà, a l’altura de l’edifici Walden de Sant Just Desvern, el conductor va ser interceptat i mort després d’un tiroteig. Trapero va revelar que era de nacionalitat espanyola i no tenia antecedents, i que no consta que tingués cap vincle amb l’atemptat.
A la Rambla, molts vianants es van refugiar de seguida en portals, botigues, hotels i bars, que van abaixar persianes fins que la policia els va anar evacuant. Alguns asseguraven que havien sentit trets i durant unes hores va circular el rumor que un atacant s’havia atrinxerat en un bar proper a la Rambla, armat i amb ostatges. La policia ho va desmentir.
Les rondes van quedar col·lapsades. Les parades de metro i de tren del centre també van tancar. Una àmplia zona va quedar tallada, també per als vianants. Es veien ambulàncies amunt i avall de la Rambla i pel carrer de Pelai traslladant els ferits a diversos hospitals. El més proper, l’hospital del Mar, en va rebre la major part, però també n’hi ha d’ingressades en altres centres sanitaris, a Sant Pau, al Clínic, Sant Joan de Déu, Bellvitge, el Sagrat Cor, els CUAP Manso, Perecamps i Sant Martí, la clínica Plató, el Vall d’Hebron, el Moisès Broggi, el Dos de Maig, l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i Can Ruti a Badalona. La xifra del centenar de ferits podria créixer, ja que alguns acudeixen als hospitals pel seu propi peu. Almenys una quarantena haurien tingut ferides lleus.
La conselleria de l’Interior i l’Ajuntament atenien els familiars de les víctimes a la seu del Centre d’Urgències i Emergències Socials del carrer Llacuna i es va condicionar un espai a l’hotel Gran Via Palace per rebre els afectats i proporcionar-los atenció psicològica.El govern va difondre el telèfon gratuït 900 400 012 per atendre familiars.
Pels carrers adjacents a la principal artèria turística de Barcelona hi havia corredisses, persones plorant allunyant-se del lloc dels fets, turistes nerviosos, veïns als balcons i curiosos que feien fotografies, als quals la policia feia recular. Els agents demanaven a la gent que no sortís de casa i que no publiqués imatges de l’operació a les xarxes.
Era el segon atemptat més cruent a Barcelona des del d’Hipercor el 1987. Aquest cop, de naturalesa gihadista. Per mitjà d’una nota difosa per l’agència de notícies Amaq, Estat Islàmic el va reivindicar i va argumentar que respon a la seva crida per colpejar els “països de la coalició” que lluiten contra l’autoproclamat califat a Síria i l’Iraq el 2014 i que actualment està perdent davant de l’ofensiva de diverses forces internacionals. El grup es referia als assaltants com a “soldats del califat”.
En el passat, els vídeos i publicacions propagandístiques d’Estat Islàmic han fet referència a al-Àndalus i a la península Ibèrica com a objectiu terrorista. En aquest sentit, fonts policials recorden que es treballa des de fa temps amb l’alta probabilitat que alguna cèl·lula del grup s’activés a Barcelona, també pel seu potencial turístic de primer ordre.
Abans que l’organització gihadista reivindiqués la massacre, els Mossos confirmaven que es tractava d’un atac terrorista. El modus operandi coincidia amb el dels atemptats dels últims mesos al passeig marítim de Niça, al mercat de Nadal de Berlín i als ponts de Londres.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va reunir d’urgència amb membres de l’executiu; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diversos comandaments policials per abordar la crisi i coordinar totes les forces de seguretat que operen a Catalunya. “Avui li ha tocat a Barcelona”, va lamentar Puigdemont en una compareixença al Palau de la Generalitat al costat de Colau i del vicepresident, Oriol Junqueras. “Catalunya ha estat, és i serà terra de pau i terra de benvinguda; no deixarem que una minoria canviï la nostra manera de ser”, va sentenciar. Puigdemont va remarcar que “no hi ha hagut cap divisió” a l’hora de coordinar els cossos de seguretat.
L’Ajuntament va suspendre totes les activitats lúdiques al centre de la ciutat, així com la festa major de Gràcia. “No tenim por”, piulava l’alcaldessa, que agraïa en diverses llengües la solidaritat internacional a les xarxes socials. Posteriorment, a Palau, visiblement afectada, donava el condol als familiars de les víctimes i agraïa el suport de molts ajuntaments que s’han solidaritzat amb el de Barcelona. “És molt útil, la seva solidaritat. No ens sentim avui impotents; la solidaritat ens fa sentir que som una ciutat molt forta”, hi afegia. “Barcelona és una ciutat valenta oberta al món, molt orgullosa de la seva diversitat, i ho seguirà sent: els covards no se’n sortiran”, va alertar.
Avui al migdia hi ha convocat un minut de silenci a la plaça de Catalunya “per mostrar que estem units contra la barbàrie en defensa de la pau”, en paraules de Colau.
El president espanyol, Mariano Rajoy, es va desplaçar des de Pontevedra fins a la capital catalana, junt amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. L’Audiencia Nacional –competent en matèria antiterrorista– obria diligències per investigar els fets.El jutge Fernando Andreu i el fiscal en cap Jesús Alonso van viatjar passades les vuit del vespre cap a Barcelona per començar la recerca.
Tres dies de dol
Després de visitar el lloc dels fets, a les nou, el conseller de l’Interior, Joaquim Forn, va subratllar que es treballa contra rellotge per identificar les víctimes mortals i comunicar-ho als consolats, i va advertir que és una tasca que es pot allargar si no duien documentació al damunt. També es van decretar tres dies de dol.
De tot el món arribaven missatges de suport. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va afirmar que “tot Europa fa costat a Barcelona”. El president dels Estats Units, Donald Trump, va oferir ajuda en matèria antiterrorista i diversos líders europeus expressaven la seva solidaritat.
La reacció popular va ser immediata. Es van viure mostres de solidaritat de veïns i hotels que oferien allotjament. El Banc de Sang va haver d’informar que no es necessitaven més donacions davant l’allau de voluntaris. La ciutat se n’anava a dormir en estat de xoc.