Clam contra el “mal govern”

Tot i la violència, els càrtels de la droga i les desigualtats socials, Mèxic és un país econòmicament a l’alça, cada cop més lligat als EUA per geografia i perquè té una població més jove que li proporciona mà d’obra barata. Mèxic sap que s’ha d’entendre amb el veí del nord tot i la guerra del 1846-1848, en què va perdre territoris com ara Texas. Però el gran conflicte mexicà va ser uns anys abans, a principis del segle XIX, quan esclaten les ganes de posar fi al jou espanyol a Nova Espanya. El moviment liderat d’entrada pels criolls, els nascuts a Mèxic però de pares europeus que en poc temps en perdrien el control, tenia el frare Melchor de Talamantes com un dels pensadors. Aquest defensava que el territori mexicà tenia “els recursos i les facultats per facilitar el manteniment, la conservació i la felicitat dels seus habitants”. El virregnat no s’ocupava del bé general de Nova Espanya com ho faria un govern lliure, i la invasió napoleònica d’Espanya legitimava el secessionisme. Així, la matinada del 16 de setembre del 1810, el sacerdot Miguel Hidalgo reclama anar contra el “mal govern” i suprimir “el pagament de tributs” i llança el famós crit al poble de Dolores (Guanajuato) que va marcar el començament de la guerra d’independència. Un crit que avui encara se celebra per commemorar la creació de l’estat mexicà, tot i que la sobirania no arribaria fins al 1821, amb l’entrada de l’exèrcit Trigarante, encapçalat per Agustín de Iturbide i Vicente Guerrero, a la ciutat de Mèxic. Abans, però, Hidalgo, artífex també de l’abolició de l’esclavitud, seria capturat i afusellat el 1811. En una segona fase de la guerra, els insurgents s’enforteixen al centre del país sota el comandament de José María Morelos Pavón, que el 1813 convoca el congrés de Chilpancingo, que proclama la independència dels territoris del sud i dota el país d’una primera constitució. Morelos, però, és afusellat el 1815 i la guerra s’allargaria fins l’esmentat 1821.

Curiosament, avui hi ha un moviment separatista a l’estat de la Baixa Califòrnia que reclama una millor fiscalitat. Una mica més al nord de la costa del Pacífic, a la Califòrnia dels EUA (en què Catalunya s’emmiralla), també ressonen de tant en tant vents secessionistes. Justament la corona espanyola (gràcies a l’expedició de Gaspar de Portolà del 1768) va colonitzar-ne la costa abans que passés a formar part de Mèxic, que després la cediria als EUA pel Tractat de Guadalupe Hidalgo.