L’IMPERI DEL SOL PONENT
La llum de l’Amèrica Llatina
L’exèrcit independentista unia la Gran Colòmbia, formada també per Panamà, Veneçuela i l’Equador
-
Retrat a cavall de Simón Bolívar, gran heroi de les independències sud-americanes, pintat per José Hilarión el 1826 VIQUIPÈDIA. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu. -
La llum de l’Amèrica Llatina Arxiu.
La Llum d’Amèrica és com es coneix l’actual capital de l’Equador, Quito. Va ser en aquesta ciutat on més aviat i amb més força van sorgir els crits de més autonomia i on es reclamava amb més insistència la independència de l’Amèrica espanyola. La seva aposta per la no-violència els va sortir molt cara.
Els partidaris de la independència van ser empresonats durant un any, sotmesos a tortures i a tot tipus de vexacions, fins que van acabar sent executats i penjats a les creus de les esglésies que llavors formaven la ciutat de Quito. Va ser l’agost del 1810.
Simón Bolívar
Simón Bolívar, descendent de bascos (precisament el seu cognom fa referència a un poble de Biscaia), va néixer a Caracas el 1783. Era fill de l’aristocràcia de la capital veneçolana i de molt jove va anar a estudiar a Madrid. En un segon viatge a Europa –que va emprendre desconsolat per la mort de la seva esposa espanyola només un any després de casar-se– se’n va anar a París i va tornar a Veneçuela amb la idea de lluitar per la independència del seu país.
A Caracas, hi va trobar una gran agitació social... però no semblava que ningú clamés per trencar els llaços definitius amb Espanya. Uns defensaven a ultrança el rei Ferran VII i d’altres defensaven un model més autònom. Però tot es va precipitar en pocs dies quan es va saber que Josep Bonaparte, germà de Napoleó, havia accedit al tron espanyol.
Guerra
Bolívar va començar llavors una lluita –va fracassar en l’intent de tirar endavant la Segona República de Veneçuela– que el va portar, al cap dels anys, a les dues batalles més famoses: la de Boyacá (Colòmbia) el 1819, que va ser una de les més decisives per la llibertat de tota l’Amèrica Llatina, i la de Carabobo (Veneçuela), el 1821. El poder dels espanyols encara es va allargar dos anys més, però finalment van caure derrotats el 1823.
La unió de la Gran Colòmbia (que aleshores també comprenia l’Equador, Veneçuela i Panamà) va arribar el 1822 i es va allargar fins al 1830, quan es va començar a dissoldre per la gran rivalitat que hi havia entre Simón Bolívar, artífex de les revoltes contra la corona espanyola, i el seu vicepresident, Francisco de Paula Santander.
El somni d’una Amèrica Llatina unida es va esvair al cap de poc. Tot i així, Simón Bolívar (pare del bolivarianisme) és considerat per tots aquests països el pare de la pàtria i a tots hi té monuments.
Independència
1821
Sistema de govern
República presidencialista
Independència
1810-1824
Sistema de govern
República presidencialista
Independència
1810-1823
Sistema de govern
República federal presidencialista
Independència
1809-1830
Sistema de govern
República presidencialista democràtica
La conspiració de Gual i España
La rebel·lió coneguda com a Gual i España va ser l’intent frustrat de dos il·lustrats espanyols d’alliberar Veneçuela. José María España i Manuel Gual eren admiradors de la Revolució Francesa i partidaris de la forma de govern republicana. La conxorxa va ser descoberta i España, executat.