Trump es divorcia del Congrés

Donald Trump va fer campanya prometent victòries incontestables i històriques (“guanyar” era el verb més repetit en els seus discursos), però des que va arribar a la Casa Blanca no n’ha obtingut cap. En lloc de buscar explicacions portes endins, carrega tota la culpa als líders del partit republicà, obrint una escletxa que ara per ara sembla insalvable i que pot condicionar el futur del conservadorisme a curt termini.

Trump mai ha estat fanàtic de l’anomensat establishment de Washington. Es presentava justament com l’enemic de la maquinària política tradicional, i des del primer moment va qüestionar la feina del poder legislatiu.

La inesperada victòria del magnat va agafar el partit republicà a contrapeu. El va abraçar com va poder, justificant les sortides de to i les polítiques plenes de controvèrsia de la nova administració.

És un matrimoni de conveniència. Un i altre es necessiten i tots dos intenten dissimular la falta de química. Fins que una de les parts se n’afarti i, després de molts senyals, posi els papers del divorci damunt la taula com a ultimàtum.

Trump fa més de set mesos que és en el poder i no té res a celebrar més enllà d’una plàcida cobertura de la vacant al Tribunal Suprem. El Congrés (especialment el Senat) se li ha girat en contra diverses vegades, i el president, que només entén la lleialtat com a valor, no ha aguantat més. Aquesta setmana ha arribat el distanciament definitiu.

A una setmana perquè el Congrés torni a la feina després de vacances, els deures s’han acumulat. Abans del 29 de setembre s’ha d’aprovar l’augment del sostre de deute si no es vol caure en impagaments –amb l’efecte devastador que tindria per a l’economia mundial–, i abans del 30 de setembre caldria tenir aprovat el pressupost de l’any vinent per evitar quedar-se sense fons i haver de tancar el govern federal, un assumpte que, a part de tot, comporta encarrilar el promès mur a la frontera amb Mèxic.

A més, és probable que comenci la batalla per una reforma fiscal i s’intenti posar fi –per tercera vegada– a l’Obamacare. Es preveu una tardor moguda al Capitoli.

Contra Ryan i McConnell

L’estratègia de Trump és senzilla: acusar de forma preventiva els dos líders al Congrés, Paul Ryan (Cambra de Representants) i Mitch McConnell (Senat) de no fer la feina. Si res no funciona, Trump sortirà sense ferides, complint la promesa d’“assecar el fangar” de Washington. Si aconsegueix alguna victòria, el crèdit polític creixerà. Ryan i McConnell no són els únics que reben, i els senadors que alguna vegada han gosat posar en dubte el lideratge de Trump han rebut la seva dosi d’insults i ridiculitzacions.

El partit continua amb el debat cada vegada més urgent sobre què fer amb el seu missatge: si abraçar la demagògia populista del president o trencar lligams i intentar recuperar les arrels conservadores.

El risc és enorme: el caos i el despropòsit republicà pot acabar amb la pèrdua del control de la Cambra de Representants el novembre del 2018. Si això passa, les probabilitats que s’iniciï el procés de judici polític, el temut impeachment, seran més factibles.

Un dels qui intenten tornar a les arrels del partit és el senador Jeff Flake (Arizona). En el seu llibre Consciència d’un conservador fa un atac frontal a la “política de la destrucció” de Trump. “És l’espasme d’un partit moribund”, assegura el senador.

Un llibre que “fa mal”

L’enemistat entre ells dos no és nova, però el llibre ha fet mal al Despatx Oval. Flake, que busca la reelecció el 2018, sap que Trump donarà suport a qualsevol que es presenti en la seva contra acusant-lo de ser “dèbil” en tot allò que calgui, incloent immigració i seguretat, dos dels pilars del trumpisme.

Abans ja havien rebut John McCain, el veterà senador a qui es culpa de la humiliació en la reforma sanitària, i Bob Corker, que ha passat de candidat a vicepresident o secretari d’Estat a ser un individu “ridícul” per haver qüestionat la capacitat de governar de Trump. La divisió és tan gran que molts senadors republicans asseguren que encara és prematur pensar que l’avui president nord-americà podria guanyar la candidatura republicana a la reelecció l’any 2020.