Les respostes pendents

Els objectius reals

Els integrants de la cèl·lula gihadista de Ripoll van llogar tres furgonetes el dia abans dels atemptats, el 16 d’agost. Per ara, els investigadors no saben o no han donat a conèixer cap prova fiable que detalli els objectius concrets on volien atacar. S’ha indicat edificis i temples emblemàtics de Barcelona, en què s’ha inclòs la Sagrada Família perquè va sortir en un vídeo del grup terrorista Estat Islàmic el 2016. L’únic dels vuit joves supervivent i que manté que pertany al grup (els altres tres detinguts pels Mossos neguen que hi tinguin cap relació), Mohamed Houli Chemlal, de 21 anys, en la seva declaració al jutge de l’Audiencia Nacional tampoc va detallar cap lloc concret, tot i que es va insistir a citar el temple de Gaudí. Houli està en presó provisional per pertinença a grup terrorista, com Driss Oukabir, que nega cap vinculació amb la cèl·lula i assegura que només va llogar la furgoneta perquè li ho va demanar el seu germà menor Moussa, mort a Cambrils.

L’imam escull Ripoll

Familiars i amics asseguren que desconeixien la radicalització dels vuit joves, dos d’ells menors d’edat, i en culpen l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, líder espiritual d’una segona mesquita que es va crear a la capital del Ripollès el maig del 2016. Va deixar la feina el juny passat, tot assegurant que volia tornar al Marroc durant tres mesos. Es desconeix, però, per què Es Satty va escollir aquesta petita població i amb una comunitat musulmana respectada. L’any 2005 Es Satty va ser investigat per la policia espanyola per suposadament haver donat suport logístic a grups terroristes des de Vilafranca del Penedès, i dos anys després va viure amb l’imam de Vilanova i la Geltrú, Mohamed Mrabet, condemnat i després absolt per gihadisme. Curiosament, el conductor homicida de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, va fugir a la comarca de l’Alt Penedès i a Subirats va ser cosit a trets.

El cau d’Alcanar

Com es poden amagar 120 bombones de butà en un xalet abandonada d’Alcanar? S’ho pregunta tothom. En la primera explosió del 16 d’agost a les 23.30 h, els experts dels Mossos van pensar que el xalet era usat com a laboratori de drogues, segons el major Trapero, perquè hi havia restes d’acetona, que s’usa per barrejar tòxics. La sorpresa va ser l’endemà amb una segona explosió, que va provocar “un núvol de fum en una forma de fong, visible a quilòmetres de distància”, segons indica en la resolució el jutge de l’Audiencia Nacional Fernando Andreu. A més d’acumular material perillós, els tècnics policials hauran d’aclarir si la cèl·lula tenia capacitat i estava a punt de culminar l’elaboració d’explosius. Entre la runa, s’hi va trobar detonadors, segons Trapero.

Desaparegut quatre dies

Després de l’atropellament massiu de la Rambla, el dijous 17 d’agost a les 16.30 h, Younes Abouyaaqoub, va estar quatre dies desaparegut, tot i ser enregistrat per algunes càmeres de comerços, quan va fugir pel mercat de la Boqueria. Els investigadors apunten que va fugir caminant a la part alta de la ciutat fins que a la Zona Universitària va abordar i matar Pau Pérez i li va robar el cotxe. Amb ell, va saltar-se un control policial a la Diagonal. A les sis de la tarda d’aquell negre dijous, amb catorze víctimes mortal a l’esquena, Abouyaaqoub va desaparèixer. No se sap com va anar fins a l’Alt Penedès. El dilluns 21 d’agost al matí, a Olèrdola, va intentar robar un cotxe a una dona, i hores després va ser abatut a Subirats.

Consum de tòxics

L’imam de Ripoll va rentar el cervell als vuit nois homicides, segons les primeres hipòtesis, davant la seva fràgil joventut i possible crisi d’identitat. I res més? Els joves van prendre alguna droga o tòxic per dur a terme els crims? El major Trapero va informar que els forenses requereixen uns quinze dies per trobar aquestes substàncies als cadàvers. Dels cinc joves abatuts a Cambrils, s’han vist càmeres de vídeo en què hores abans compren begudes energètiques, menjar, i els quatre ganivets i la destral de l’atac. Després de xocar amb un control policial al passeig de Cambrils, s’afirma que els joves cridaven “Al·là es gran”, en àrab i amb les armes a la mà en sortir del vehicle (un no va tenir temps) van ferir ciutadans, i que Omar Hychami, menor d’edat, va ferir de mort al coll una dona.

Xarxa internacional

La Policía Nacional i la Guàrdia Civil han estat inclosos en la investigació dels atemptats a Catalunya pel jutge de l’Audiencia Nacional, divendres passat. El Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), creat el 2014 per aglutinar la màxima eficàcia de l’acció policial (tot i que el govern espanyol es resisteix que hi entrin els Mossos) ha d’esbrinar si els viatges que l’imam i els seus deixebles van fer a Bèlgica, Franca i el Marroc, eren per contactar amb altres gihadistes, per aprendre a utilitzar explosius o altres accions.

Més formació policial

A banda de la queixa d’alguns sindicats policials espanyols, la ciutadania i les institucions catalanes i estrangeres han felicitat la ràpida actuació dels agents dels Mossos, a més dels professionals de serveis d’emergències. Una reflexió que tímidament apareix en alguns experts és si hauria estat possible ferir i no matar alguns dels joves gihadistes per tal d’interrogar-los, fer-los complir una condemna i la seva posterior rehabilitació.

El major Trapero va assegurar que els agents van actuar segons marca el protocol. En el cas de Cambrils, un agent de l’àrea regional de recursos operatius (Arro) va disparar i matar amb l’arma llarga quatre dels cinc joves que anaven armats. El cinquè va ser abatut per un altre agent. A Subirats, el conductor homicida va ser cosit a trets per dos agents de seguretat ciutadana de Vilafranca del Penedès, en veure que s’obria la camisa i duia un cinturó que suposadament contenia explosius. Era fals. Una reivindicació antiga dels sindicats dels Mossos és tenir més recursos i formació, una d’elles més pràctiques de tir. En aquests sentit, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, s’ha compromès a ampliar la formació contra el gihadisme a agents de les policies locals.