Política

unió europea

brexit

L’ambigüitat de May en les negociacions del ‘Brexit’ impacienta la UE

El cap de l’equip europeu diu que està “preocupat” i exigeix “seriositat” als britànics

La factura del divorci és un dels principals esculls de les converses

Europa està cansada d’esperar que els britànics decideixin en quines condicions volen sortir de la Unió. L’estiu, marcat pel degoteig d’informes sobre el Brexit del govern de Theresa May, no ha deixat satisfeta Brussel·les, que acusa Londres d’indefinició en els tres temes clau –la factura del divorci, els drets dels ciutadans europeus i la frontera amb Irlanda– que la UE exigeix per començar a parlar sobre la gran preocupació dels britànics: el comerç. La desesperació dels europeus rau en la complexitat de negociar qüestions cabdals com aquestes en paral·lel a l’evolució del debat intern al Regne Unit.

En una fugaç roda de premsa per començar la tercera tanda de negociacions, el cap negociador per part de la Comissió Europea, Michel Barnier, va ser clar i directe. “Sincerament, estic preocupat”, va dir. I va exigir als britànics que comencin a negociar “seriosament” i que presentin “informes clars”. Davant d’aquestes acusacions, el seu homòleg britànic, David Davis, va fer l’orni i va demanar més “flexibilitat” i “imaginació” per part dels socis europeus. Davis ja ha intentat justificar diverses vegades aquesta falta de claredat assegurant que es tracta d’una “ambigüitat constructiva” i que forma part de l’estratègia del govern britànic per anar-se’n de la UE.

Tanmateix, el director del think tank Bruegel i fidel observador del Brexit, Guntram Wolff, considera que aquesta ambigüitat és fruit del “fort debat” en què encara es troba el país. De fet, dos dies abans del començament de la tercera tanda, el portaveu del Brexit dels Laboristes, Keir Starmer, va afegir més pressió a May en publicar al diari The Observer que el partit dona suport a la unió duanera i al mercat únic durant un període transitori de dos a quatre anys i s’oposa a “l’ambigüitat constructiva” del govern conservador. La tàctica evasiva britànica contrasta amb la dels 27 estats de la UE, que, fins ara, i de manera excepcional per la seva idiosincràsia, no han mostrat cap discrepància. Durant la reunió preparatòria de dijous passat, França i Alemanya es van mantenir en la seva posició, en el sentit que el Regne Unit ha de pagar la seva part del pressupost plurianual de la Unió per al 2014-2020.

El problema és la factura

Wolff reconeix que els darrers informes del govern britànic mostren un “cert progrés” en algunes qüestions, però no en les essencials. Per exemple, critica la proposta britànica sobre la frontera amb Irlanda basada en tecnologies modernes però que no té en compte el dia a dia. “És un desastre! Fins i tot hi ha cases a la frontera”, remarca l’expert.

Però el capítol que més divisions genera i sobre el qual Londres no mou fitxa és la factura del Brexit. Segons l’expert de Bruegel, una franja realista oscil·laria entre els 30 i els 60 bilions d’euros, però el Regne Unit no vol donar cap xifra fins que no sàpiga què en traurà a canvi.

Tot i comprometre’s a seguir l’ordre establert de les negociacions –diners, drets dels ciutadans i fronteres–, Wolff creu que May només es pronunciarà un cop s’acordin “alguns principis bàsics” sobre totes aquestes qüestions. Per tant, per a aquesta tercera tanda només s’esperen moviments intermedis en la complexa partida d’escacs que es juga entre el continent i l’illa britànica.

LA XIFRA

30.000
milions
d’euros és el preu mínim del divorci que hauria de pagar Londres. La xifra podria pujar a 60.000 milions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.