L’opinió DELS EXPERTS
Poder decidir la inversió en infraestructures, clau de futur
Catalunya és un país preparat per tenir un lloc rellevant en l’economia mundial. El PIB està per sobre de la mitjana europea, amb una economia oberta, basada cada cop més en les exportacions. Si revisem els països que tenen més renda per càpita a escala europea, ens trobem amb Holanda, Àustria, Suïssa, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Suècia o Bèlgica, és a dir, països d’una dimensió i població semblant, o fins i tot inferior a Catalunya.
El que produeix el país ho podem dividir en tres parts: en primer lloc tenim el consum intern, en segon lloc les exportacions a la resta de l’Estat espanyol, i finalment les exportacions a la resta de món. Si analitzem el que ha passat en els últims anys podem dir que mentre el consum intern i les exportacions a l’Estat espanyol han crescut moderadament, les exportacions a la resta del món ho han fet de forma espectacular.
El 2015, el 62,3% de les exportacions van anar a la resta del món i tan sols el 37,7%, a l’Estat espanyol. En 20 anys, des del 1995, la situació s’ha invertit totalment: el 1995 les exportacions a la resta del món representaven tan sols del 36,5% i les que es feien a l’Estat espanyol, un 63,5%. Podem concloure, per tant, que les exportacions a la resta del món han estat el veritable motor de l’economia catalana en els últims anys.
Posició geogràfica estratègica
En relació amb l’Estat espanyol, Catalunya representa el 16% de la població, el 19% del PIB i el 25% de la producció industrial. Catalunya en l’aspecte geogràfic té una posició privilegiada, situada en el camí que prenen les mercaderies que venen des d’Àsia a Europa via marítima.
Les inversions en infraestructures de transport, si es fan de forma eficient, són especialment determinants en un país industrial i amb una posició geogràfica estratègica com és Catalunya. Dit d’una altra forma, el retorn de la inversió que dona el “projecte Catalunya” és molt superior al que tenen inversions en altres territoris. El que caldria esperar és que el nivell d’inversions que fes l’Estat espanyol a Catalunya hagués superat el 19% que tenim de pes en el PIB espanyol i s’acostés al 25% que representem en la producció industrial. D’aquesta forma, la locomotora que representa Catalunya per a l’economia espanyola tindria condicions favorables per continuar creixent i seguir fent de tractor de tot el sistema.
I les inversions?
Si veiem el que ha passat realment ens trobem davant d’una realitat difícil de creure. A la gràfica següent, extreta d’un informe de la Cambra de Barcelona, es constata que les inversions han estat sempre per sota del tant per cent del PIB que representa Catalunya, i en els últims anys molt per sota, fins i tot del tant per cent en població que representem, amb valors d’un 9,9% respecte al PIB espanyol i baixant any a any. Ras i curt, amb aquesta tendència es posa en perill el nostre futur a mitjà i a llarg termini. (Font: Cambrabcn a partir del Ministeri de Foment i Ministeri d’Hisenda i AP)
Malgrat l’anunci del president del govern espanyol d’inversió a Catalunya de 4.000 M€ en els propers anys, l’única realitat és que els pressupostos del 2017 registren un mínim històric d’inversió de l’Estat a Catalunya, 1.149,59 M€, un 2,7% menys que l’any anterior. La manca d’inversió crònica en infraestructures de transport al territori provoca importants colls d’ampolla arreu del país que afecten la mobilitat de les persones i de les mercaderies.
L’Estat espanyol inverteix molt en infraestructures de transport, potser més del que deuria, però ho fa de manera arbitrària, focalitzant-la en certs territoris i sense buscar el retorn de la inversió per a l’economia que caldria esperar.
Les inversions en infraestructures de transport són necessàries per:
–Aprofitar adequadament les potencialitats del país, la seva situació geogràfica estratègica. Avui dia els ports mediterranis només capten el 25% del tràfic asiàtic, tot i l’estalvi de quatre dies de viatge respecte als atlàntics.
–Augmentar l’eficiència logística. La logística és clau en la producció industrial i té un pes important en el PIB català. Actualment no podem fer-ho per manca d’infraestructures i per ineficàcia de les empreses que les exploten, fonamentalment monopolis o exmonopolis estatals.
–Atendre els greus problemes de mobilitat de les persones. Ens cal: a) Potenciar la xarxa viària de connexió del territori. Solucionar el problema de les vies de peatges, resoldre vies perilloses (N-340, C-14 Ponts, N-II Girona, C-1415 Terrassa, etc.), implementar vies estratègiques (A-27 Tarragona-Montblanc, B-40, connexió ports, etc.). b) Fer sostenible el transport públic; té una major eficiència i menor impacte mediambiental. Potenciar la xarxa ferroviària de rodalies, trens regionals, carrils bus interurbans, connexió amb els polígons, etc. És prioritari treure usuaris de la carretera, augmentar l’ús del transport públic i prioritzar usos de transport de mercaderies.
Les inversions en infraestructures de transport a l’Estat espanyol s’han fet per criteris polítics, no per criteris econòmics i de retorn de la inversió. Això explica la manca d’inversions a Catalunya.