“Aquesta no és una Diada qualsevol”
El president subratlla la importància de la mobilització d’avui i recorda que les urnes “uneixen, no divideixen”
Centenars de milers de ciutadans tornaran al carrer per defensar la sobirania assumida amb la llei del referèndum
I ara, la Diada. Amb el xoc institucional servit després d’una setmana convulsa al Parlament, arran de l’aprovació de les lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat enmig d’un batibull monumental muntat per l’oposició, centenars de milers de ciutadans tornaran a sortir avui al centre de Barcelona per defensar la sobirania tot just assumida dels embats del govern i la judicatura espanyola, en una mobilització que tot fa pensar que serà tant o més multitudinària que les històriques dels últims cinc anys. “Aquesta no és una Diada qualsevol”, proclamava ahir al vespre el president Carles Puigdemont en el tradicional missatge institucional amb motiu de la festa nacional, en què feia una crida a tornar a expressar la voluntat “de ser com a poble”, amb “civisme i alegria”. Ell mateix, com ja va fer l’any passat, no faltarà a la cita, si bé avui el protagonisme no serà de la classe política, sinó de la societat civil, que hi farà pinya per donar-li l’últim impuls.
L’anomenat procés sobiranista, detonat per la històrica Diada del 2012, compleix avui un lustre, empès pel motor de tants altres 11-S desbordants que han canviat del tot la fesomia sociopolítica d’un país que finalment s’ha situat a les portes d’exercir el seu dret a l’autodeterminació. Quan falten tot just 20 dies per a l’1-O, Puigdemont va voler deixar clar ahir que el govern “ja ho té tot a punt”, i que aquest serà “un referèndum amb totes les garanties”. El president va contestar als que acusen l’independentisme de dividir la societat que “les urnes uneixen, no divideixen, perquè hi té cabuda tothom”, i que “el que divideix i degrada la democràcia és no deixar votar”. I va tornar a defensar que es tracta d’un referèndum “legal”, perquè el Parlament és la seu de la sobirania popular i és l’únic que el pot inhabilitar a ell i al seu govern. Cap altra instància judicial o política. “Fem el que havíem dit que faríem, i això dignifica la política”, postil·lava.
El missatge institucional l’havia iniciat amb una al·lusió als “menyspreables” atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, davant els quals va lloar la “magnífica reacció” de la societat catalana d’entrada i la “massiva resposta ciutadana” després al carrer, “amb un paper destacat de la comunitat musulmana”. Puigdemont creu que tot plegat demostra que el país està “preparat” per assumir qualsevol repte, i va voler destacar “l’excel·lent feina” dels Mossos, la unitat institucional i la col·laboració ciutadana. I encara va fer una última referència, que es pot interpretar també en clau de procés, arran dels avisos del govern espanyol i dels partits unionistes d’una suposada crispació social: aquest país, sostenia el president, sempre ha rebutjat la violència i creu en el diàleg per resoldre els problemes. “No permetrem que res ni ningú trenqui la convivència a Catalunya”, concloïa.
Prop de 400.000 inscrits
Els prop de 400.000 inscrits que l’ANC tenia ahir registrats, uns 50.000 més que la vigília de l’any passat, fan pensar en tot cas que la Diada tornarà a ser massiva, vistos a més els precedents que fan evident que la majoria de participants hi aniran sense inscriure-s’hi. També caldrà veure fins a quin punt s’hi pot registrar més afluència com a reacció davant la tensió política pels esdeveniments que s’han precipitat en els últims dies, amb múltiples querelles judicials contra el govern i la Mesa del Parlament per l’aprovació de les lleis de desconnexió, i escorcolls policials en empreses privades acusades d’imprimir paperetes i guies per a l’1-O. Tal com havia fet el mateix Puigdemont dissabte a El Punt Avui TV, on va denunciar l’intent unionista de crispar la ciutadania, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va fer una crida a mantenir aquests dies “l’actitud pacífica, amb alegria i convicció”, de la mobilització de Valls la vigília en protesta per l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del setmanari El Vallenc. Turull ho va dir a Lleida, on es va fer l’acte institucional del govern d’enguany, i on va assegurar que l’única divisió és entre els que volen ajudar a votar i els que ho volen impedir. A més, va apel·lar a la “consciència personal i política de cadascú”, al costat de l’alcalde Àngel Ros, que s’ha negat a cedir locals per al referèndum, i que va assegurar que no es donava per al·ludit.
El portaveu, que dissabte va fer un tuit per recordar que la papereta de l’1-O surt al DOGC i qualsevol se la pot imprimir, va assegurar que no tenia la intenció d’animar la gent a fer-ho a casa, sinó que volia demostrar als jutges i a la Guàrdia Civil que, al segle XXI, “no es poden posar portes al camp”. Tot i l’aclariment, l’apunt ja va servir a l’oposició unionista per deslegitimar l’1-O. Carlos Carrizosa, de Cs, deia que ell se sentiria “enganyat, estafat i indignat” si fos independentista i li fessin imprimir la papereta. “El referèndum està definitivament acabat”, concloïa el diputat, que donava, a més, “tota la legitimitat” a les actuacions policials a Valls i Constantí.
També ho utilitzava el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que, això sí, posava èmfasi a denunciar la pressió que segons ell es vol exercir sobre els alcaldes. Per això, va acusar Puigdemont de “derivar responsabilitats” a qui no correspon, ja que “no pot obligar ningú” a col·laborar en l’1-O basant-se en una llei suspesa pel TC. “Cap electe socialista incomplirà la llei”, assegurava.
Per la seva banda, el PP català emetia ahir una nota en què acusava “les elits independentistes” d’instrumentalitzar la Diada i fer-la “exclusiva i excloent”. “El quinquenni negre de la confrontació arribarà aviat a la fi”, assenyalaven. Els populars no participaran avui en cap acte, mentre que Cs n’ha organitzat un d’alternatiu al matí al Moll de la Marina de Barcelona amb Albert Rivera.
LES FRASES
Denuncien l’escorcoll d’‘El Vallenc’ a Europa
Els eurodiputats d’ERC, Jordi Solé i Josep M. Terricabras, i del PDeCAT, Ramon Tremosa, han denunciat els escorcolls de la Guàrdia Civil al setmanari El Vallenc a través d’una pregunta a la Comissió Europea i una carta dirigida al seu president, Jean-Claude Juncker, i al vicepresident, Frans Timmermans. Els catalans demanen a l’executiu que faci una valoració de fets com ara que el fiscal de l’Estat hagi “amenaçat el govern català i més de 700 alcaldes que col·laboraran en l’organització del referèndum”, que s’hagi fet el mateix amb els mitjans perquè no publiquin anuncis de l’1-O i que es bloquegin els webs de difusió oficial. Segons ells, tot plegat “no encaixa” amb l’article 2 del Tractat de la Unió Europea ni amb els articles 10 i 11 de la Carta de Drets Fonamentals, que defensen la llibertat d’expressió i de premsa. Dissabte a la nit, el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, considerava “indignant” que l’Estat acusi el director d’un mitjà de donar suport al referèndum.
L’al·ludit, Francesc Fàbregas, que està investigat com a “col·laborador necessari” de delictes de desobediència, malversació de cabals públics i prevaricació, qualificava ahir a l’ACN de “desmesurada” i “impensable” l’actuació policial, que creu que està pensada per “espantar la gent”, tot i que, al seu parer, “se’ls girarà en contra”, perquè animarà més gent a participar en la Diada i en l’1-O. Fàbregas, que aviat haurà de declarar davant del jutge, creu que els propers dies també entraran a l’ajuntament de Valls.
