“La meva vida ha estat una muntanya russa”, diu Montserrat Colomer i Morató, nascuda a l’exili l’1 d’octubre del 1939 –l’1-O farà 78 anys–, a la localitat francesa de Saint-Gaudens, on es van refugiar el seu pare, alcalde republicà de Santa Maria de Palautordera, i la seva mare, filla d’una família de l’alta burgesia de Barcelona. La Montserrat va tornar amb la mare quan tenia 4 anys i li van amagar durant molts anys la identitat del seu pare. Ella té cinc fills, onze nets i un besnet. La mort d’una de les seves filles, l’activista i bloguera Sílvia Martínez, ara fa cinc anys, la va encoratjar a continuar la seva lluita, com a membre molt activa de l’ANC a les Planes d’Hostoles.
Per què és independentista?
Suposo que ho porto a la sang, que em ve de l’ADN del meu pare, Joan Colomer i Prat, que va ser sentenciat a mort pels franquistes i ja no va tornar mai més a Catalunya. Però també vaig aprendre molt sobre justícia social de la meva filla Sílvia, i he intentat seguir la seva tasca, tot i que jo no li arribo ni a la sola de la sabata. Amb ella anàvem a totes les manifestacions, també a les Deu Mil a Brussel·les. Com hauria gaudit la Sílvia amb tot el que està passant!
No té por?
Només tinc por que la gent falli i no es mobilitzi. Els nostres avantpassats van lluitar en moments molt més difícils i arriscats. Jo vaig firmar un paper en el qual em comprometia a anar a defensar el Parlament i el govern si algun dia arriben a estar amenaçats. No podem deixar passar aquest moment pel qual van lluitar el meu pare, la Sílvia i tanta gent.
És ara o mai?
Mai no, perquè això no pot ser infinit. Ho aconseguirem perquè som molts els que ho volem i perquè tenim un president que està complint tot el que va prometre i no ho fa per mantenir-se a la poltrona.
Quina és la seva aportació a la causa?
Vaig a totes les reunions, col·laboro en tot el que puc i cada dia escric un missatge a Facebook perquè la gent no es quedi a casa, ja que als pobles petits costa molt moure la gent. Però si aconsegueixo que quatre indecisos vagin a votar, ja estaré contenta.
Com és el país que vol?
Sobretot desitjo que hi hagi justícia social i oportunitats per a tothom. I que no quedi ni un corrupte.