JAUME OLIVERAS I COSTA
Hem aguantat molt
Senyor Mariano Rajoy,
Des d’una ciutat metropolitana de Catalunya, un país que vostè desconeix però que existeix i vibra, li envio aquesta carta que no sé si entendrà, però suposo que pot comptar amb el senyor Jorge Moragas per fer-ne una traducció, no sé si fidedigna.
Aquí, a la perifèria de la Península, fa molts anys que s’ha anat configurant la nostra història. Una història de país independent, amb governants, artistes, intel·lectuals, menestrals, jornalers i aturats. Una història que es complicà a Casp però que encara permeté tirar endavant com a nació associada, fins que un Borbó, de nom Felip, proclamà el Decret de Nova Planta. Després, tres-cents anys de submissió covaren la més pregona de les frustracions. Els borbons no ens han anat bé i de Felip a Felip hem sofert el més gran dels despropòsits.
Però no sé per què li explico tot això quan vostè, que només coneix les cròniques publicades al diari Marca, només deu escatir la rivalitat del Barça i el Madrid i, fins i tot, en aquest supòsit és difícil que entengués allò de “més que un club”.
Tres-cents anys de Borbons i d’insaciable alt funcionariat han omplert el got de la paciència. Hem aguantat molt, ja que els lligams amb el poble espanyol són profunds i generosos. Fins pensàvem que un estat federal ens ajudaria a viure junts. Ara s’ha demostrat que això és impossible, i els governs socialistes i populars han servit per omplir-nos de raons. Hem fet el possible, però no han existit interlocutors i no queda més que baixar del carro, una actitud que, estic segur, també pot ajudar a la reforma de l’estat radial que haurà de ressorgir de la nostra marxa.
Senyor Rajoy, adeu. Seguirem el nostre camí i, cregui’m, espero trobar-me amb una Espanya reformada que sigui la nostra veïna amiga en el conjunt d’una Europa nova i solidària.
Atentament,