El 2-O caldrà seguir sumant il·lusions

President Puigdemont,

Sabem que us guia la confiança i coherència en cada una de les passes que heu anat fent des que vau assumir el càrrec. El vostre anunci i mandat de passar de l’autonomia a la preindependència és en la recta final, segons el disseny del govern. Vaja, en una autèntica cursa d’obstacles.

En aquests darrers cent metres on, per bé que l’ocultació del com ho fareu, del mètode, dieu que es podrà votar l’1 d’octubre. És clar que si es vota serà amb un regust estrany, perquè sense pacte amb l’Estat la fórmula no podrà ser comparable a les d’Escòcia o el Quebec.

Amb la dissidència dels partits del no el panorama de les urnes queda coix. Però també és cert que aquest és el terreny de joc que ha acabat quedant. Seguiu esperant que des de la Moncloa es reconsideri la resposta donada fins ara: querelles, declaracions d’il·legalitat i intervenció de comptes. I ja s’entén que davant d’aquest panorama, d’aquesta paret que ha acabat sent la lectura que es fa de la Constitució –hi ha experts que diuen que hi ha lloc per a un referèndum legal– sigui més fàcil, agafant un aforisme de Ramon Andrés, creure en esvorancs que en oasis.

Però que no falti mai la disposició per al diàleg, per reconsiderar i replantejar el que convingui. I que no us falli mai la perspectiva que el dia 2 d’octubre caldrà seguir sumant il·lusions i capacitats per fer d’aquest un país millor.

Un país on ningú se senti exclòs, i on la llibertat i la democràcia siguin horitzó continu.