setge a l'1-O
Forçant la llei
La fiscalia cita els primers 37 alcaldes en una causa paral·lela a les tres obertes contra l’1-O
Els alcaldes demanen aturar l’ordre a les policies locals perquè facin la funció judicial “que no els correspon”
Els alcaldes d’Oliana, Miquel Sala; del Pont de Suert, José Antonio Troguet; i de Mollerussa, Marc Solsona, són els primers que la Fiscalia Superior de Catalunya ha citat a declarar avui com a investigats per haver donat suport al referèndum en una diligència preventiva que suposa portar al límit el procediment habitual d’investigació, segons reconeixen fonts judicials. Els fiscals de la Seu d’Urgell, en els dos primers casos, i Superior de Catalunya en el cas de Solsona pel fet de ser diputat aforat els citen a declarar “en qualitat d’investigats i assistits per un lletrat” quan veus de la fiscalia mateix apunten que, tot i haver signat decrets o declaracions de suport a l’1-O, els alcaldes “no han comès delicte” perquè encara no han fet cap actuació executiva en relació amb l’1 d’octubre.
La fiscalia té la potestat d’obrir diligències d’investigació, interrogar investigats i, fins i tot, de realitzar detencions preventives si veu indicis de delicte un cop requerida la informació als afectats sobre la seva actuació. En aquesta ocasió, però, la citació com a encausats es fa sense aquesta informació prèvia i sense que un jutge hagi instruït la investigació contra ells tenint en compte que la fiscalia no n’és instructora.
A més, ja hi ha dos jutjats instructors amb causes obertes per l’1-O, dues al Tribunal Superior de Justícia contra el govern i la mesa del Parlament i l’altra, al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona contra alts càrrecs de l’executiu català. En aquest cas, el procediment habitual de la fiscalia hauria estat portar a aquests jutjats els possibles indicis de delicte contra els alcaldes un cop recollida la informació.
En darrer terme, bona part dels alcaldes van signar els decrets o declaracions de suport al referèndum de l’1 d’octubre l’endemà del 6 de setembre, en què el Parlament va aprovar la llei que l’empara i que el govern en ple signés la convocatòria de la consulta.
Decrets i notificacions
No va ser fins al divendres 8 que el delegat del govern espanyol a Catalunya va notificar als alcaldes la suspensió de la llei que el Tribunal Constitucional va fer el dia 7 a la tarda, el mateix dia en què els alcaldes estaven signant el compromís amb l’1-O. Per això, fonts judicials posen en dubte que se’ls investigui per desobediència.
Els tres alcaldes formen part dels primers 37 citats com a investigats per la fiscalia fins ahir, que seran interrogats fins al proper dilluns 25 i que són l’avançada dels 712 màxims responsables municipals investigats.
Urbana, policia judicial
D’altra banda, diversos alcaldes demanen a la Fiscalia Superior de Catalunya que deixi sense efecte l’ordre donada a les policies locals perquè actuïn de policia judicial en relació amb el referèndum.
Els alcaldes i alcaldesses de Sant Cugat del Vallès, Vic, Girona, Figueres, Tortosa i Vilassar de Dalt consideren “irregular” la instrucció donada als cossos municipals en considerar que se’ls atribueix una funció que “no els correspon”. L’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona i del consell nacional del PDeCAT declarava ahir a les agències que l’ordre va “en contra” de l’acord estatal que estableix les atribucions de la policia municipal i que “retirar pancartes i retirar la veu de la ciutadania” no forma part de les responsabilitats per mantenir l’ordre públic. La petició dels alcaldes és una proposta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) que es fonamenta en la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial. L’acord d’aquesta comissió estableix que només les policies locals de grans ciutats que tinguin signats convenis amb el Ministeri de l’Interior poden fer tasques de policia judicial en casos de faltes i delictes de poca gravetat.
Per la seva banda, el govern de la Generalitat ha presentat recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra l’ordre estatal que intervé les seves finances. L’executiu català ho considera una manera encoberta de suspendre l’autonomia.
LA XIFRA
LA FRASE
Investiguen el cens electoral
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert actuacions prèvies d’investigació pel “possible accés il·lícit a base de dades estatals per a la creació de l’anomenat cens electoral català”. L’agència espanyola informava ahir de l’inici d’actuacions després d’haver rebut “la denúncia d’un ciutadà”. Segons l’AEPD, els fets denunciats podrien implicar l’existència de conductes contràries a la llei orgànica de protecció de dades en relació amb fitxers i tractaments sotmesos a la competència de la pròpia agència. L’AEPD ha sol·licitat informació a l’Instituto Nacional de Estadística, l’Agència Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social i al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sobre els accessos a les seves bases de dades per part “de la Generalitat i dels ajuntaments a Catalunya”. L’AEPD ha remès la denúncia a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, organisme amb competències per investigar i declarar infraccions en relació amb els fitxers creats o gestionats pels organismes públics de Catalunya, perquè li enviï informació.
