“Tenim l’obligació d’escoltar tots els veïns”

Anant cap a Barcelona vaig pensar en les coses que seria apropiat de dir, i, com sempre passa en aquests casos [riu], arribat el moment vaig acabar improvisant. Com que era l’últim, vaig voler sortir també en defensa dels mitjans de comunicació, amenaçats, perquè ningú no ho havia dit. Per cert, felicitats a El Punt Avui per la modificació de l’anunci, m’ha semblat brillant! A la meva generació ens van explicar que en el franquisme el periodisme eludia la censura amb imaginació i molt humor. Doncs mira, ja hi tornem a ser.

Als pobles ens coneixem tots, de tota la vida, i els vincles personals són molt intensos. Fins i tot amb la gent de l’oposició, hi tinc vincles molt estrets. Jo m’he esforçat molt a explicar-los que només volem preguntar a la gent, i això crec que ho entén tothom. Diumenge, una padrina de 80 anys, molt contrària a la independència, m’ho va tornar a dir pel carrer: “Soc molt espanyola i la independència em sembla molt malament, però aniré a dir el que penso.” Si ella no posa el paperet, ningú no ho farà, i jo vull que ella i la resta també siguin escoltats. Tenim l’obligació d’escoltar sempre l’opinió de tothom, i d’això tracta el que farem l’1 d’octubre.

Jo crec que queixar-se que els veïns et paren pel carrer no té cap sentit. Un representant no es pot queixar d’això. Quan et dediques a política municipal, has de saber que els veïns t’aturaran pel carrer, et trucaran a casa o a la feina, a qualsevol hora, vindran a l’alcaldia a queixar-se... Si no estàs preparat, no t’hi posis. I si la gent es queixa perquè has posat un fanal aquí o allà, imagini’s per un assumpta tan important com poder votar en un referèndum. A les ciutats o els pobles grans, la pressió dels mitjans de comunicació sobre els alcaldes és constant. Els petits potser no la tenim, però sí que tenim la personal, la del veí que et trobes al bar o a la feina. Sempre hem d’estar donant explicacions, i és el més normal.

Esperava que la citació m’arribés avui [ahir per al lector], però encara no. Quan arribi, doncs hi aniré, amb el convenciment que no he fet res mal fet, ni tan sols des de punt de vista formal.