“No veig la independència a curt termini”

Tant el diari com la ràdio tenen més interès en moments clau com poden ser el referèndum de l’1-O, però també per la Diada, les eleccions del 27-S... La ràdio, que té dos corresponsals, va incrementar la cobertura per la Diada amb un enviat especial. Estem pendents de veure quin dispositiu es farà per l’1-O, però probablement també disposarem d’aquest reforç.

No ho sé, no tinc gaires eines per saber-ho... Nosaltres, com a periodistes, ho cobrim perquè és un tema bastant important i sorprenent per a un públic europeu.

No hi ha tants països on s’estigui promovent un referèndum.

És un tema important però no és un dels temes més importants de la política internacional. Hi va haver molt més interès pel Brexit i l’elecció de Donald Trump i n’hi ha molt més per les guerres a Síria. L’interès pel cas català no ha estat lineal, puja i baixa constantment. N’hi ha en esdeveniments puntuals, com per exemple pel 9-N.

Un, al juliol. Vam publicar dues pàgines, la 2 i la 3, és a dir, el tema del dia, amb una entrevista al president Puigdemont i un reportatge que vaig fer en dues ciutats que em va semblar que reflecteixen bé la pluralitat de la societat catalana: Berga, on governa la CUP, i Lleida, on l’alcalde està en contra del referèndum i no hi cooperarà. Va ser tema del dia i de portada.

Era bastant equilibrat. Parlava del distanciament entre les institucions espanyoles i catalanes i del problema de la independència, però no mostrava cap suport al referèndum, a diferència d’altres publicacions internacionals que sí que n’hi han donat. El diari no ha tornat a publicar cap més editorial però dubto que canviï d’opinió de la nit al dia.

Hi ha pluralitat, però el cert és que es publiquen pocs editorials d’aquest tema. Fa poc Le Monde en va publicar un en el qual sí que es pronunciava a favor d’un referèndum, no crec que del de l’1-O, però sí que deia que el govern espanyol hauria d’inspirar-se en el cas escocès i, com a conclusió, el que hauria de fer és guanyar aquest referèndum.

L’11 de setembre vaig publicar una pàgina de prèvia i, l’endemà, una crònica de com havia anat la manifestació, que va ser una demostració de força de l’independentisme, no del dret a decidir.

No en tinc cap opinió. Jo crec que els estats naturalment són solidaris entre ells. Els governants de França sempre ho consideraran un assumpte intern. No empatitzen en absolut amb el dret a l’autodeterminació del poble català. Les seves declaracions sempre han estat molt clares i en la mateixa direcció. Ni tan sols els partits de l’oposició n’han fet gaire defensa.

Té bastant èxit mediàtic. Els partidaris de la independència han dedicat molts esforços a parlar amb la premsa internacional i ho han fet més i millor que el govern espanyol. És molt més fàcil parlar amb representants de la Generalitat que no pas del govern espanyol per tenir les dues versions. Tenen més impacte i més presència en els mitjans internacionals les veus de l’independentisme. Però, en canvi, no han tingut èxit amb els representants d’altres països. I és bastant lògic, com et deia.

La policia està fent tots els esforços per impedir que es faci el referèndum. Però jo, de moment, no he vist cap violació de la llibertat de premsa. El que veig és que estan buscant elements impresos que fan publicitat del referèndum, però no hi ha hagut cap atac ni han posat cap límit a les redaccions.

M’imagino que hi haurà algun tipus de vot, el que no sé és en quines condicions. Em costa imaginar que les institucions espanyoles aconsegueixin que no hi hagi ningú a cap municipi de Catalunya que posi un vot dins d’una urna. Això ho veig molt difícil d’impedir. El que jo no sé és si hi haurà un cens fiable, un recompte fiable, si es podrà votar amb garanties, si serà una cosa semblant al 9-N...

No ho sé. Tampoc sé quines són les demandes catalanes... Em sembla que a Catalunya hi ha una societat plural i dividida, amb una part important a favor de la independència que està a prop de la majoria, no sé si una mica per sobre o una mica per sota del 50%. No veig cap oferta alternativa a la independència, però tampoc tinc clar que un referèndum unilateral, considerat il·legal i amb cap suport internacional, ajudi a solucionar res.

No, quan vaig arribar, no ho sospitava en absolut. Per a molta gent, l’evidència que aquest conflicte seria important i aniria per llarg va ser la Diada del 2012.

Hi ha centenars de milers de catalans molt motivats i organitzats, sí. No és fàcil organitzar una manifestació gegantesca un any i tornar-ho a fer els anys següents.

Continuarà després de l’1-O, però no sé en quina direcció. Si tots els actors continuen sense canviar les seves intencions crec que el problema pot quedar instal·lat. Si res no canvia, no veig ni una independència a curt termini ni tampoc que el problema desaparegui i la gent torni a casa seva.