Política

Alemanya

La ràbia taca la campanya de Merkel

Grups d’esquerres i d’ultradreta escridassen de nou la cancellera a Munic

La líder conservadora és la clara favorita a les eleccions generals, però s’ha hagut d’empassar una campanya molt dura

La campanya electoral alemanya va arribar ahir a la fase final marcada per les protestes contra la cancellera Angela Merkel, amb tres actes electorals en una mateixa tarda a Munic. Les escridassades i els concerts de xiulades es van repartir aquest cop entre manifestants d’ultradreta contraris a l’acollida de refugiats i grups esquerranosos en contra de les expulsions dels sol·licitants d’asil rebutjats. Era un exponent clar de la polarització del que ha estat el tema dominant en aquesta campanya, la política d’asil, i també dels equilibris de Merkel per defensar la seva decisió de no tancar-los les fronteres i, alhora, prometre que farà el que calgui perquè no es repeteixi la situació del 2015, any que van entrar a Alemanya en qüestió d’uns pocs mesos uns 900.000 refugiats.

La condició de favorita dels sondejos, que des de fa mesos la donen com a imbatible, no l’ha salvada del via crucis en què s’ha convertit aquesta campanya per a la dona més poderosa del món. “No regaleu ni un vot. Aneu diumenge a votar. El futur del país és a les vostres mans”, va dir Merkel des de l’escenari muntat a la Marienplatz de Munic, última estació de la seva campanya pel que fa als grans mítings. A Alemanya no hi ha jornada de reflexió i avui dissabte hi haurà també algun acte electoral. Però seran en format més reduït, al seu districte de Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’est. Allà ha estat on li han caigut al damunt els xàfecs de protestes més aclaparadors, essencialment procedents de la ultradreta.

Una duresa anunciada

La cancellera ja havia avançat, en anunciar el novembre passat la seva decisió de presentar-se a la reelecció per a un quart mandat, que seria una campanya dura, entre altres coses perquè per primer cop en la història de la República Federal d’Alemanya (RFA) ha aparegut una força nacional ultradretana capaç d’accedir al Bundestag. Alternativa per Alemanya (AfD), amb escons als parlaments de tretze estats federats del total de 16 que té el país, serà efectivament al Bundestag, si és que no s’equivoquen absolutament tots els pronòstics. Abans d’arribar-hi, s’han dedicat en campanya a convertir cadascun dels actes electorals de Merkel a l’aire lliure i sobretot a l’econòmicament deprimit est del país en concerts d’esbroncades massives a la líder conservadora. Els crits de “Merkel ha de plegar” l’han perseguit gairebé arreu, i els seus actes han estat acompanyats de poderosos desplegaments de seguretat per impedir aldarulls o atacs, però no per fer callar les veus de la ràbia contra la cancellera.

Els últims sondejos setmanals mantenen els pronòstics d’una sòlida majoria per a la CDU / CSU de Merkel, amb un 36%, mentre que el socialdemòcrata Martin Schulz es preveu que s’ensorrarà en el pitjor resultat històric que ha sofert mai el seu partit en unes generals, un 21,5%. La correlació entre les forces de l’actual gran coalició de Merkel semblen aclarides, mentre que hi ha una lluita aferrissada pel tercer lloc entre AfD, els liberals –aliats naturals dels conservadors, que tornaran al Bundestag després d’una legislatura sense escons– i l’esquerra, amb percentatges que van de l’11% per a la ultradreta al 8,5% per a l’esquerra. Als Verds, hipotètics puntals d’un tripartit entre Merkel i liberals, se’ls col·loca una mica més enrere, amb un 8% dels vots.

Merkel no vol donar la batalla per guanyada i ha demanat en cadascun dels seus actes públics i entrevistes la mobilització dels seus seguidors. Després de tres victòries en unes generals, a la CDU / CSU no se somia un resultat espectacular com al 2013, en què va vorejar la majoria absoluta. Però sí que es lluita per l’avantatge més generós possible per poder fer front a l’oposició que li vindrà, per primer cop en la història, des de la dreta, per la via del vot radical i xenòfob de l’AfD.

L’acte a Munic tenia un regust simbòlic. L’estació de trens de Munic va esdevenir el setembre del 2015, quan Merkel va decidir obrir les fronteres als refugiats encallats a Hongria, l’escenari d’una nova “cultura de la benvinguda”, com es va anomenar el primer moment de solidaritat cap als qui arribaven a Alemanya en cerca d’asil. Aquell gest es va esvair quan dels primers trens de refugiats es va passar a contingents infinits i sense control, fins arribar als 1,3 milions de persones que, des d’aleshores, han demanat asil a Alemanya.

La CSU va pressionar sense treva perquè Merkel imposés un límit a l’acollida de refugiats, sense èxit. Uns mesos enrere, encara amenaçava amb presentar una candidatura pròpia, cosa que hauria trencat la pràctica que mantenen les dues formacions de no competir entre elles. Ahir, en el tancament de campanya bavaresa, semblava que les hostilitats entre Merkel i la CSU s’havien dissolt, per la necessitat de lluitar plegats per al millor resultat possible, diumenge vinent.

No regaleu ni un vot. Aneu diumenge a votar, el futur del país és a les vostres mans
Angela Merkel
Cancellera d’alemanya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.