Un SPD sense perfil propi es desmarca de la cancellera

Els socialdemòcrates alemanys (SPD) arriben a les eleccions de diumenge desgastats i desdibuixats després d’haver compartit quatre anys de govern com a socis minoritaris en el govern de Merkel, i abocats al risc d’encaixar una altra derrota històrica.

En el míting de final de campanya a la Gendarmenmarkt, la plaça més bonica de Berlín, el candidat a la cancelleria federal, Martin Schulz, va reivindicar els mèrits de l’SPD en el govern de gran coalició amb els conservadors de Merkel –la introducció del salari mínim i la legalització del matrimoni homosexual (aprovat aquesta legislatura, per cert, amb el vot contrari de l’actual cancellera)– i es va esforçar a destacar les diferències amb els socis majoritaris de la CDU. En aquest sentit, va reivindicar una sensibilitat més gran en l’àmbit social –defensant més despesa pública en serveis bàsics, per exemple– i un rumb més decidit en política exterior. Davant d’un públic més aviat gran i de mitjana edat, l’expresident del Parlament Europeu va reconèixer que, tot i la bona marxa de l’economia alemanya (menys atur i més creixement), “la riquesa no ha arribat a tothom” i va reiterar el que ha estat el leit-motive de la seva campanya: una lluita més decidida contra els desequilibris socials i una defensa ferma de la igualtat d’oportunitats. Entre el públic, Sarah, de 29 anys, aplaudeix les posicions de Schulz i les seves propostes per millorar la contractació de joves. No està segura si l’SPD repetirà la gran coalició amb la CDU si queden segons a les eleccions. “No ho sé. S’hauran de llegir els resultats. Però penso que és millor estar dins del govern que fora, tens més possibilitats d’influir”, opina. No pensa el mateix Heino, un jubilat que segueix el míting. Per Heino, Schulz no s’ha bolcat prou en la campanya i considera que a l’SPD li aniria bé passar un temps a l’oposició per “refrescar-se” i convertir-se en un partit “més competitiu”.

Molts analistes consideren que Schulz s’ha equivocat en campanya posant l’accent en la justícia social en un moment en què l’economia alemanya és l’enveja d’Europa. Tampoc ha ajudat el fet de voler repetir com a líder de l’SPD encara que el partit encaixi un revés a les legislatives. “Qui votarà un candidat que sembla d’entrada acceptar ja la seva derrota?”, es preguntava el diari Tagespiegel.