Política

Orient pròxim

La pressió no fa enrere els kurds

El 25 de setembre el Kurdistan iraquià votarà per decidir sobre la seva independència

Els governs de Turquia i l’Iraq s’oposen a la celebració del referèndum i anuncien sancions i represàlies

“Tallem els nostres carnets iraquians! Fem onejar la nostra bandera!”, cantaven els ciutadans kurds reunits en un festival de la localitat d’Akre la setmana passada. Després de dècades d’existència irregular dins l’Iraq, incloent-hi dos aixecaments populars contundents, el Kurdistan iraquià ha gaudit de relativa estabilitat els últims anys, però mai ha abandonat el seu desig de secessió. Divendres passat el Parlament kurd a Erbil, inactiu des de fa mesos, va dur a terme una sessió especial amb 68 dels seus 111 diputats i va donar el vistiplau al referèndum per a la independència anunciat al juny.

Però tenint en compte la complexa història del Kurdistan iraquià i la seva situació geopolítica, la votació ha fet sonar les alarmes de governs propers, començant per Bagdad. El Parlament iraquià va votar en contra de la celebració del referèndum, tot avisant que Erbil “està jugant amb foc”. El president kurd, Masoud Barzani, va rebutjar la decisió: “Fa cent anys que desitgem la independència. Quants més hem d’esperar per merèixer-la?”

Una de les problemàtiques internes més greus és la ciutat de Kirkuk, actualment sota control kurd. Neteges ètniques i fluxos de població l’han convertit en una zona mixta on conviuen kurds, turcmans i àrabs. La seva inclusió dins la regió del Kurdistan s’havia de decidir en un referèndum que mai es va dur a terme. Bagdad ha votat expulsar el seu governador partidari del referèndum, però aquest ha desestimat l’acció com a il·legal. A causa de xocs violents entre ètnies la policia s’ha desplegat a la ciutat dies abans de la votació.

Els Estats Units, el Regne Unit i l’ONU han demanat a Barzani que endarrereixi el referèndum, al·legant que la situació a l’Iraq encara no està prou estabilitzada, tenint en compte la guerra contra l’Estat Islàmic. Tot i així el líder kurd sosté: “Oposar-se a la decisió del nostre poble és posar en dubte principis universals.” Les autoritats kurdes asseguren que no violarien cap llei internacional, citant el cas de Kosova.

Però, més enllà del marc legal, les repercussions polítiques regionals podrien ser desastroses. Turquia, que fins ara havia mantingut bones relacions diplomàtiques i econòmiques amb Erbil, s’ha mostrat extremament crítica. Ankara indica que un Kurdistan cap a la independència podria esvalotar els kurds de països veïns, començant amb els del sud-est turc, i que les accions de Barzani “tindran conseqüències”. A Rojava, el Kurdistan sirià, els ciutadans també han sortit al carrer per donar suport al referèndum, un fet que el govern turc observa amb preocupació.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, però, ja ha anunciat que està disposat a imposar sancions al Kurdistan iraquià si continuen endavant amb la intenció de dur a terme el referèndum. L’anunci ha anat acompanyat de més pressió econòmica, així com el desplegament de tropes turques prop del principal pas fronterer comercial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.