La memòria del cinturó vermell

A Cornellà de Llobregat també es va celebrar la Marató per la Democràcia. També. Sense aglomeracions, però amb la mateixa naturalitat que a Barcelona o a Vic. Algú en dubtava? “Aquí també existim els defensors del dret a decidir, i també de la independència. Existim encara que no sortim mai als mitjans de comunicació. Estem farts que només utilitzin la nostra ciutat per donar la imatge de la gent passota o que està en contra del procés”, coincidien a dir ahir Joan Pastor, Albert Otero i Carles Alemany. Tots tres estan involucrats en entitats sobiranistes que, de bon matí, ja estaven mobilitzats per fer els preparatoris de la festa, que va tenir lloc en un espai tan dolç com la plaça dels Enamorats, en ple centre, el que continua fent perfum de poble i on les estelades onegen en moltíssims balcons. Més que plaça, placeta, però ben plena.

A Cornellà també, tot i que ningú enganya ni s’autoenganya. “Juguem a fora. Som minoria, però de cap de les maneres som quatre gats. Des del 9-N, els ciutadans estan més motivats i després d’aquests últims atacs tan bestials a les nostres llibertats, segur que molts més s’animaran a votar l’1-O”, asseguraven els membres de l’ANC i d’Òmnium, que no han parat d’encartellar dia sí i dia també els carrers del municipi governat pel socialista Antonio Balmon, això sí, amb l’alè al clatell d’En Comú Podem. Alguns cops han anat a empaperar cartells del referèndum lluny del nucli històric. Han sortit de la zona de confort i han entrat en “territori comanxe”, com ells en diuen, però sense por: “Alguns ens insulten, però fins i tot en barris com el de Sant Ildefons et ve gent a dir-te “gràcies per ser-hi”.

La família Vázquez Casadevall es va plantar a la plaça dels Enamorats tota sencera. “Espanya no va enlloc”, deia la mare, independentista de tota la vida a diferència del seu marit. “I ara ell és més radical que jo.” Els pares d’ell són gallecs. Es va criar justament en un d’aquests barris reticents a les aspiracions nacionals de Catalunya. “El que passa aquí a Cornellà és que molta gent té un embolic de conceptes. Falta informació. Et diuen: «com m’he de dividir de la meva família?» De veritat que algú es pensa que per separar-me d’Espanya deixaré d’estimar Galícia?” Un dels dos fills, adolescent, també hi ha reflexionat molt. “Quan a escola es va començar a tractar el conflicte jo em vaig sentir sol contra el món. Els meus companys tenien vergonya de parlar-ne obertament perquè no n’havien parlat mai a casa. Per ells, era tabú. Una de les millors coses del procés és que ha despertat la consciència política en molts joves.”

També a Cornellà, sí. I també el Cornellà hereu de les lluites obreres hi va voler dir la seva a la Marató per la Democràcia. A Cornellà hi ha força més matisos del que l’establishment mediàtic espanyol propaga. No està desactivat del tot, el cinturó vermell de les reivindicacions antifranquistes. “He vingut a la concentració perquè tinc memòria. D’altres l’han perduda? Et diria que s’han acomodat, més aviat.” Luis Porral, històric dirigent sindicalista de la UGT en una gran empresa, va estripar el seu carnet de militant del PSC “el dia que em vaig adonar que no estaven amb Catalunya”. “Iceta i companyia han traït l’ànima originària del partit. No els ho perdonaré mai, que s’hagin unit amb el PP per impedir que em pugui expressar. A mi ja no m’enganyaran més. I amb tota probabilitat, en les pròximes eleccions pagaran el mal que han fet. Però què esperen?” Porral es resisteix a pensar que la batalla al Cornellà dels barris estigui perduda al cent per cent. “El pròxim 1 d’octubre convenceré set veïns que vagin a votar. Tots els que hem obert els ulls farem el mateix. Tenim més arguments que mai: què coi han vingut a fer les forces d’ocupació? Els catalans som gent pacífica que estem fent una revolució a la Gandhi. A mi tot això que està passant em transporta al franquisme... Sé com funciona aquesta gent. Conec els seus mètodes. Tinc memòria.”