L’empresa catalana: compromís de futur

Deu anys en la història d’un país és un període relativament curt en què el ritme fa que les coses vagin evolucionant. Aquest ritme, però, ha estat de vertigen en la darrera dècada, en part per la crisi, però també pels efectes que ha tingut en el nostre teixit social i econòmic.

La crisi, ben segur que una de les més greus dels darrers 50 anys, ens ha provocat un desvetllament incòmode i encara avui ens té atemorits i ens crea cert sentiment d’incertesa. L’esforç de les empreses catalanes per superar les dificultats en una conjuntura tan complexa ha estat extraordinari, especialment perquè ha afectat els pilars de la gestió empresarial en el marc d’una economia que ha canviat de tauler de joc: d’un marc local, hem passat a un de global. El mercat natural per al model pime de l’empresa catalana és, avui, el món.

Però, més enllà del tauler en què es juga la partida, les dificultats d’aquests darrers anys han estat notables, fins al punt que moltes d’aquestes empreses s’han quedat pel camí. Convé destacar, però, la capacitat de superació del teixit productiu a Catalunya, que ha estat capaç de reinventar-se en àmbits tan diversos com la internacionalització, les infraestructures disponibles, les relacions laborals, el model econòmic, el finançament, el model fiscal, l’R+D, la digitalització, la competitivitat, l’educació per facilitar l’ocupació dels ciutadans, el mercat de treball, etc. És en aquest procés analític, d’assaig i error, que aquest país ha desenvolupat el més extraordinari benchmarking, un concepte que podríem definir com el procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, els serveis i els processos de treball en organitzacions.

Portat al cas català, suposa haver destinat centenars de professionals, acadèmics, analistes econòmics, entitats, associacions i organitzacions empresarials a realitzar processos d’anàlisi, estudis i informes ingents i seriosos sobre l’evolució passada, la situació actual, les necessitats i les possibles tendències d’evolució en el futur. D’aquestes conclusions, se’n desprèn un llarg argumentari per confiar en el futur de la nostra economia, en què no hi ha cap escenari que ens porti a pensar que la viabilitat econòmica i empresarial no estarà del tot garantida.

Considerant el paper de les empreses en el procés, hi podem afegir un aspecte que ha caracteritzat els empresaris d’aquest país i que de tant en tant convé recordar: l’empresa catalana sempre ha tingut consciència de pertinença a un entorn social i a una societat amb uns valors i unes característiques que s’han anat forjant amb els anys, fent costat al país en els seus reptes, participant en la seva construcció i representant-lo arreu, i estem convençuts que ho continuarà fent en tots els escenaris imaginables.

És per això que hem de fomentar l’autoestima de l’empresa catalana com a generadora de riquesa, com a eina de creació d’oportunitats per al desenvolupament de les persones, tant en l’àmbit professional com en el personal. Treballar, en definitiva, per percebre el fet empresarial com una activitat en què participen milions de ciutadans que contribueixen al seu èxit.

I és que l’empresa representa el conjunt de la societat: tots som empresa, igual que tots som Catalunya. Com a empresaris, hem de ser plenament conscients de la nostra responsabilitat: la societat està molt pendent de la nostra opinió i ens escolta amb atenció, perquè som el termòmetre del batec econòmic del país. Treballem des d’una posició privilegiada per albirar els canvis, i per això la societat ens observa en moments d’incertesa. Cal que els empresaris també apostem pel futur del país. Amb confiança. Amb humilitat. Fent el que sabem fer: treballar en el nostre àmbit professional perquè les empreses funcionin i col·laborin per tirar endavant el país que tots volem. No ens ha de fer por cap decisió que la societat catalana pugui prendre respecte al seu futur, perquè els empresaris estem avesats al canvi, a la detecció d’oportunitats i a la creació de somnis. No hem de tenir por; al contrari: hem de tenir esperança. Hem de confiar que les coses es poden fer sempre millor. Entre tots.

Els empresaris, autònoms, comerciants, emprenedors, directius, acadèmics i professionals de la indústria, de tot l’àmbit econòmic i empresarial de Catalunya, som tant o més conscients que la resta de la ciutadania que ens calen solucions per reactivar i impulsar el país. I això vol dir, entre moltes altres coses, poder decidir entre tots quines són les millors eines per aconseguir aquest objectiu i crear una societat feliç, pròspera, enèrgica, activa, crítica i conscient. Hem de poder decidir què hem de fer amb el nostre enorme esforç fiscal, decidir si podem invertir en més i millors programes publicoprivats d’R+D+I. Decidir quines infraestructures logístiques i tecnològiques ens calen i poder-les finançar. Decidir si podem millorar els nostres serveis públics i alhora reduir la pressió fiscal. Decidir tenir una banca pública, una de veritat, que doni suport a les iniciatives empresarials. Decidir, tots plegats, un marc nacional de relacions laborals que afavoreixi l’empresa i els seus treballadors en un món productiu cada cop més canviant. Decidir, en definitiva, l’empresa que volem. El país que volem. Perquè, en aquests moments, tots som treballadors d’una empresa: Catalunya.