Els ciutadans del Kurdistan iraquià voten en massa per la seva independència

La regió autònoma del Kurdistan va celebrar ahir eleccions per decidir la seva independència. Les urnes van restar obertes entre les vuit del matí i les vuit del vespre a tota la regió i en altres territoris disputats, actualment sota control d’Irbil. Segons càlculs oficials, un 78% dels més de cinc milions de ciutadans van votar. A l’hora de tancar aquesta edició encara es recomptaven els vots, però els líders kurds auguraven un resultat positiu.

“Felicito la gent de la regió del Kurdistan. Felicito les famílies honorables dels màrtirs peixmergues. Avui és un dia històric”, va exaltar el ministre kurd Quad Talaban. “Avui entrem en la primera fase d’un llarg procés”, va dir. Però a Bagdad el punt de vista és molt diferent: el vicepresident Nuri al-Maliki va equiparar el referèndum amb “una declaració de guerra”. Mowaffak al-Rubai, parlamentari iraquià, va comparar el govern d’Irbil amb Israel, argumentant que “les seves accions duran inestabilitat a la regió durant anys”.

La jornada electoral es va desenvolupar amb relativa tranquil·litat tot i l’elevada presència de forces de seguretat en zones frontereres amb l’Iraq, com a la ciutat de Kirkuk, on les autoritats polítiques van intentar normalitzar la situació: el governador kurd Najmaldin Karim va votar amb el líder del principal partit turcman. A mitja tarda, el govern de Bagdad va ordenar el desplegament de tropes per “protegir la ciutadania” en diverses àrees disputades, entre les quals Khanaqin, Sinjar i, per descomptat, Kirkuk. Karim va exigir calma entre els ciutadans, als quals va demanar que no sortissin al carrer a celebrar-ho amb armes.

Una elevada xifra d’observadors estrangers va monitorar el procés de votació per assegurar-ne la transparència, incloent-hi una delegació del Parlament britànic. Dissabte, els kurds residents a l’estranger van començar a votar electrònicament –un 98% a favor de la independència, segons algunes estimacions–. Els líders de Komal i Gorran, els dos principals partits polítics kurds que s’havien oposat a la celebració prematura del referèndum, també van votar, encoratjant els seus seguidors a prendre la mateixa decisió. La votació va ser especialment emotiva a la localitat de Halabja, una de les principals víctimes del genocidi ètnic orquestrat pel règim de Saddam Hussein a final dels vuitanta. “Esperem que amb aquest procés de referèndum es puguin curar les ferides”, va comentar un dels votants.

Amenaces

El referèndum va ser criticat durament a Turquia, on la majoria de líders polítics i mitjans s’hi van oposar. El govern turc ha amenaçat de tancar la frontera i congelar les exportacions, en particular el petroli procedent de Kirkuk. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va ser clar: “Nosaltres tenim la vàlvula [de l’oleoducte]. Si la tanquem, per a qui drenaran?, a qui vendran el petroli?” Ankara ha animat els governs de l’Iran i l’Iraq a prendre “mesures coordinades”, és a dir, sancions diplomàtiques i comercials. Després d’una votació al Parlament iraquià, Bagdad va exigir al Kurdistan l’entrega de totes les duanes, els aeroports i els camps petroliers.

Tot i que el primer ministre turc, Binali Yildirim, va descartar la possibilitat de maniobres militars, el ministre d’Afers Estrangers, Mevlüt Çavusoglu, va comentar que l’exèrcit intervindria en cas que els turcmans de la regió del Kurdistan fossin atacats. El primer ministre kurd, Nechirvan Barzani, va intentar relaxar la situació. “No amenacem la seguretat nacional de Turquia ni ho farem, ni tampoc intervindrem en els afers turcs. Volem ser un bon país veí.” Barzani hi va afegir que el llenguatge agressiu provinent de Bagdad recorda les amenaces del règim de Saddam.