“Volem pa amb oli”

Tornen vells estils repressius i, per adaptar-s’hi i no ser menys, tornen els clàssics musicals de protesta. L’ara parlamentari Lluís Llach comentava fa poc amb una piulada: “Procuro no comentar res per pudor”, però hi afegia: “Si no ho dic rebento. Gràcies a tots els que feu servir L’estaca com a himne de llibertat, em doneu vida.” Ahir davant dels jutjats de Cerdanyola del Vallès, i desconec si també s’està utilitzant en les darreres concentracions tumultuoses, va aparèixer tímidament i amb sornegueria una altra d’aquelles cançons de protesta i revolta ja datada del segle XIX que alguna gent deu haver sentit cantar als seus pares i avis amb diferents lletres i música d’Esquirols, La Trinca o Peret, però amb la tornada comuna reivindicativa del “Volem pa amb oli, pa amb oli volem, si no ens el donen, si no ens el donen ens el prendrem!”

La van cantar poca estona mentre l’alcaldessa de la població veïna de Montcada i Reixac, Laura Campos (ICV), atenia els mitjans de comunicació després de negar-se a declarar davant del fiscal en relació amb la seva col·laboració en l’1-O. Però les seves paraules van donar molta vigència a la seva utilització en assegurar que l’objectiu de la citació era “intimidar i crear i sembrar la por” entre els alcaldes. Campos, que no va signar cap decret com van fer molts altres batlles, però sí que havia mostrat el seu suport a la convocatòria i a facilitar el vot als ciutadans, va deixar clar: “No comparteixo el full de ruta del referèndum que ha marcat el govern de la Generalitat, però, per davant de tot, hi ha les llibertats i els drets de la ciutadania.” Campos va rebre moltes mostres de suport en forma de cartells on es podia llegir la mateixa frase de “Mai caminaràs sola” que la va acompanyar en forma de càntics des que a les deu del matí va sortir de l’ajuntament de Montcada acompanyada de desenes de persones, entre les quals el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet; regidors d’ICV-EUiA, ERC i Círculo, representants del PDeCAT i la CUP i de l’ANC. En arribar al municipi veí, on es va organitzar una manifestació fins arribar als jutjats, on paradoxalment també estava citat el seu alcalde, Carles Escol (Compromís per Cerdanyola) per un delicte de “desobediència i prevaricació”, però que no s’hi va presentar com ja havia dit. Allà hi va desembarcar la plana major de Catalunya en Comú, amb el seu líder, Xavier Domènech, al capdavant, però també Lluís Rabell, líder de Catalunya Sí Que es Pot; membres i regidors d’ICV-EUIA com Marta Ribas o Ernest Urtasun; el diputat d’ERC Marc Sanglas i alcaldes de localitats veïnes com Santa Perpètua de Mogoda, Isabel Garcia, o Ripollet, José María Osuna.

L’alcaldessa va qualificar d’“anomalia democràtica” i de “regressió de llibertats” la “deriva autoritària del govern del PP” traduïda en escorcolls, detencions, intervenció dels comptes de la Generalitat i la “suspensió de facto de l’autogovern”, just al moment que sonava un telèfon i algú, amb el mateix to festiu de la concentració, li deia que era Rajoy. Campos va reclamar una “solució política i diàleg” i va fer una arenga a seguir amb les mobilitzacions i mesures pacífiques “en defensa de les ’institucions i l’autogovern”. Ara no es tractava d’independència, ni de referèndum, sinó de “democràcia sí o democràcia no”, va afegir.

Domènech va retreure al govern estar “més preocupat per reprimir la llibertat d’expressió a Catalunya que de salvaguardar la seguretat dels polítics”, en al·lusió als incidents de diumenge a Saragossa durant l’assemblea de càrrecs electes impulsada per Podemos.