El braç executor

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va arribar al càrrec gairebé de rebot. Tothom donava per fet que Consuelo Madrigal no l’abandonaria, però el govern de Mariano Rajoy es va desdir a última hora i va apostar fort per aquest magistrat madrileny. Nascut el 23 d’octubre de 1951, Maza és llicenciat en dret i història per la Universitat Complutense de Madrid des de 1973. Amb una llarga trajectòria professional i amb una ideologia clarament conservadora, va treballar a l’Audiència de Madrid fins que el 2002 va accedir al Tribunal Suprem. L’ara fiscal general va ser portaveu de la Unió Judicial Independent, ja desapareguda, i ha tingut actuacions destacades al llarg de la seva estada a l’alt tribunal espanyol. És conegut, entre altres coses, per votar contra la sentència absolutòria del jutge Baltasar Garzón en la investigació dels crims del franquisme, i en la defensa de la seva posició va demanar una condemna per prevaricació per al magistrat.

Reprovat pel Congrés dels Diputats, juntament amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per haver afavorit presumptament els interessos del PP en casos de corrupció, ha capitanejat l’ofensiva contra l’1-O. Primer va començar per intentar requisar les urnes i les paperetes amb més fracassos que èxits, però després va ordenar l’obertura de diligències contra els més de 700 alcaldes, en un atac sense precedents, que donen suport al referèndum amb l’únic objectiu d’acoquinar-los, però també contra el que considera “campanyes d’odi, amenaces i coaccions” dirigides als que han anunciat públicament que s’oposen a col·laborar-hi.

A més de dir que els catalans estan “fora de la llei” si participen en l’1-O i que estan “abduïts” quan se’ls diu que la consulta té cobertura legal, Maza ha intentat silenciar i menystenir un referèndum que repeteix una vegada i una altra que és “il·legal”. Amb aquesta excusa, el fiscal general de l’Estat ha dit que la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és una opció que està “oberta” però que de moment no li sembla “oportú” tirar-la endavant. Un posicionament coherent amb el discurs que ha mantingut des que va accedir al càrrec, i que l’ha confirmat com el braç executor del PP contra el procés sobiranista. De fet, actua més com un membre del govern espanyol que com a fiscal, un càrrec que reclamaria una posició més imparcial.

José Manuel Maza, que va entrar en la carrera judicial l’any 1975, va escalar posicions en la judicatura fins a arribar al Tribunal Suprem gràcies als seus bons contactes amb jutges influents com ara Adolfo Prego, actual advocat de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, en el seu litigi amb l’extresorer Luis Bárcenas. De fet, va ocupar la plaça del magistrat quan Prego va ser elegit vocal del Consell General del Poder Judicial. Sense canviar de parer, manté el convenciment que la seva missió és evitar el referèndum per tots els mitjans, encara que això comporti el processament de tothom.