Procés sobiranista
1-O
El sí es cou als pobles petits
El Priorat i la Conca de Barberà són les comarques amb més percentatge de vot independentista a les passades autonòmiques
L’Arbolí (Baix Camp) va al capdavant del rànquing i la Canonja (Tarragonès) el tanca
A l’espera de saber com es podrà desenvolupar la jornada d’avui i quins seran els resultats, el darrer referent oficial sobre la tendència de vot independentista cal buscar-lo en els darrers comicis autonòmics, celebrats el 27 de setembre del 2015 i plantejats amb caràcter plebiscitari. Si bé és cert que els vots obtinguts per la coalició En Comú Podem no es poden sumar ni a favor ni en contra, el que sí que es pot computar com a vot independentista és la suma de suports a JxSí i la CUP. Això fa que el punt de partida a la demarcació de Tarragona sigui el d’un 49% de l’electorat a favor del sí. Però darrere la mitjana hi ha diferències abismals a pocs quilòmetres de distància. A l’Arbolí, els partits independentistes van obtenir un 95% dels vots, mentre que a poc més de 35 quilòmetres, a la Canonja, la suma no va ni tan sols arribar al 25%.
Els que més
Encapçalat per aquest esmentat 95,1% de vots independentistes, l’Arbolí lidera el rànquing del poble més independentista. De fet, el Baix Camp junt amb el Priorat i la Conca de Barberà són les comarques on es concentra el nombre més gran de pobles amb més gent independent. Colldejou (Baix Camp); Vallclara, Vallfogona de Riucorb i Senan (Conca de Barberà), i la Figuera i la Vilella Alta (Priorat) són tots municipis on el percentatge de vot independentista vorejava del 90%. Fins a 40 pobles del Camp i l’Ebre superen el 80% de vot sobiranista i d’aquests, 33 es troben en aquestes tres comarques.
Els que menys
A l’altra extrem hi tenim la Canonja, on fet l’escrutini el vot independentista va obtenir un 23,3%, en què al davant hi tenia un 28,8% d’electors a favor de Cs i un 26,3% que va votar el PSC. El Tarragonès, amb el Baix Penedès, són les comarques en què els percentatges queden més curts. Al Tarragonès, llevat de Salomó, amb un 80% de vot independentista, a la majoria de pobles la suma de JxSí i la CUP no arriba al 50%. De fet, a Vila-seca, un municipi governat des de fa anys per Josep Poblet (PDeCAT), només un 25% dels veïns van escollir una opció independentista i a la població veïna de Salou, el percentatge va ser del 31,2%. La situació es repeteix al Baix Penedès, Cunit, on l’alcaldessa va comparèixer dimecres als jutjats, el vot independentista arreplega un 28,2% dels votants i a Albinyana, on l’alcalde, Quin Nin, és secretari general de Presidència del govern de la Generalitat, el vot independentista obté poc més del 35%.
Capitals
Falset, amb un 78,3% de vots entre JxSí i la CUP, és la capital de comarca més independentista i de fet, el Priorat en el seu conjunt (un 83,6% de vots) també encapçala el rànquing si ens mirem la proporció a escala comarcal. Al darrere hi tenim Montblanc (71,7%) i la Conca de Barberà (76,5%). A partir d’aquí, el rànquing entre capitals de comarca i comarques deixa de coincidir. En el primer llistat hi trobem Gandesa, en tercer lloc, amb un 67% dels vots independentistes, seguida de Móra d’Ebre (63,7%), Amposta (61,1%) Valls (60,7%), Tortosa (57,9%), Reus (44,8%), el Vendrell (39,8%) i, en últim lloc, Tarragona (36,2%).
Participació
El caràcter plebiscitari de la darrera convocatòria autonòmica va mobilitzar la població i la participació va ser del 76%, una proporció deu punts per sobre de les dades de participació de les autonòmiques de l’any 2012, que havia estat del 65,17%. La tendència és clara: com més participació, més vot independentista i en aquest sentit, l’Arbolí va registrar una participació total del 91,1% del cens. Per comarques, al Priorat, a la Conca de Barberà, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, més del 80% dels censats van votar.
LA XIFRA
El precedent, la consulta del 9-N del 2014
Més enllà dels resultats “oficials” dels darrers comicis autonòmics, l’altre referent el tenim un any abans, en la consulta del 9-N. Les dades no es poden comparar, però si es miren tendències, el patró és el mateix. A dos pobles de la Conca de Barberà, Forès i Senan, tothom va votar a favor del sí i sí, i als municipis de Cunit i Vila-seca va ser on es van registrar els percentatge més alts de gent que va votar en contra que Catalunya fos un estat independent.