Els ingressos de l’endemà de la Generalitat de Catalunya

La Hisenda pròpia i la recaptació de tributs per part de la Generalitat en els dies següent a una situació de plena sobirania és, sens dubte, un punt clau i que preocupa molts contribuents. Com citava la meva companya Núria Bosch en un article anterior, per iniciativa de la Fundació CatMon un grup d’acadèmics i experts hem realitzat un exercici per determinar quin seria el probable pressupost (ingressos i despeses) d’una Catalunya independent.

Sota la direcció del professor Guillem López-Casasnovas, la professora Núria Bosch, l’Ivan Plana i jo mateix hem desenvolupat aquesta anàlisi.

Centrant-nos en la partida d’ingressos, hem basat la nostra anàlisi en determinar quins ingressos obtindria la Generalitat un cop assolida la plena sobirania, que essencialment provindrien la Hisenda catalana amb plenes competències (recaptant tots els impostos) i percebent totes les contribucions socials (seguretat social i altres ens assimilables) que li correspondrien.

Les nostres conclusions estan basades en la premissa que les lleis fiscals no patirien cap canvi respecte de la situació actual. L’IRPF, l’impost sobre societats, l’IVA, etcètera, seguirien essent els que coneixem avui dia i els tipus de gravamen serien els actuals. En d’altres paraules, treballem sobre la base del que tindríem l’endemà, per començar a funcionar.

L’exercici realitzat, sobre les dades analitzades del 2016, ens ha dut a concloure que els ingressos tributaris d’una Catalunya independent s’incrementarien en 16.000 milions d’euros anuals en termes nets.

Aquest augment d’ingressos prové de la recaptació plena de l’IRPF (actualment només és del 50%) +8.041 milions d’euros, la resta d’impostos directes que no recapta la Generalitat +5.100 milions d’euros (impostos sobre societats, impostos de no residents), impostos indirectes +8.342 milions (IVA territorialitzat, impostos especials i mediambientals, aranzels) i taxes i sancions tributàries per import de +506 milions. En total, uns 22.000 milions més de recaptació, als quals hauríem de restar el que actualment transfereix l’Estat espanyol en el marc del finançament de les comunitats autònomes (i altres ingressos atípics, com la venda de patrimoni) per import de -5.722 milions d’euros.

Ras i curt, la Hisenda Catalana ingressaria 22.000 milions de més i en deixaria de rebre 5.722, l’augment d’ingressos d’una plena recaptació de tributs seria doncs de 16.267 milions d’euros.

A aquesta xifra, caldria afegir l’augment d’ingressos corresponents a la Seguretat Social, que hem xifrat en 29.300 milions, que permetria cobrir el 99% de la nostra previsió de pagament de pensions de jubilació i altres prestacions, o el que és el mateix, no tenir una caixa de Seguretat Social deficitària.

Dit això, com a resultat de l’exercici realitzat, la Generalitat disposaria de 16.000 milions addicionals cada any pel fet de gestionar els seus propis ingressos. Correspondria al Parlament decidir el destí d’aquests ingressos addicionals, tot i que em permetria suggerir que es destinessin a reduir la pressió fiscal de rendes mitjanes i baixes sobretot d’assalariats, pensionistes i petits empresaris, a programes de benestar social, a dotar un fons de reserva per a les pensions, a millora de la sanitat, a l’augment de la inversió en infraestructures per dinamitzar l’economia i crear ocupació o, fins i tot, per a amortitzar l’hipotètic deute públic que hauríem assumit arribat el cas.