Merkel busca refugi a ‘Jamaica’

“Jamaica és una gran bogeria, però es possible”, afirmava, aquest dissabte, al diari d’esquerres Die Tageszeitung, el verd Robert Habeck, ministre d’Agricultura i Medi Ambient al land de Slesvig-Holstein. En aquest petit estat federat hi governa una coalició entre conservadors, liberals i ecologistes, el tripartit que a Alemanya es defineix com a “Jamaica”. No per connotacions exòtiques, sinó perquè els colors negre, groc i verd identificatius d’aquests tres partits es corresponen amb els de la bandera del país caribeny. Ahir mateix, un congrés en format reduït d’Els Verds va donar permís per encetar els primers sondejos –previs a l’apertura formal de negociacions– amb conservadors i liberals.

Merkel ha quedat abocada a aquesta constel·lació inexplorada a escala federal. A Slesvig-Holstein, un land fronterer amb Dinamarca, amb 2,8 milions d’habitants, es va instal·lar arran de la victòria a principi d’any del conservador Daniel Günther.

Aquella victòria va ser un cop per als socialdemòcrates de Martin Schulz. Ara sembla una ironia que aquell petit land marqui el camí a escala federal, en un país de 82 milions d’habitants. Hi ha, a més, un joc d’antipaties arrelades entre els verds i els liberals, d’una banda, i entre els ecopacifistes i els conservadors bavaresos, de l’altra.

Però la matemàtica postelectoral mana. El bloc conservador de Merkel va obtenir un 32,9 %, el seu segon resultat més baix de la història, i els socialdemòcrates de Schulz un 20,5 %, el seu record absolut a la baixa. Schulz descarta formar una nova gran coalició. Si no hi ha un cop de timó intern entre els socialdemòcrates, a Merkel només li queda Jamaica. O convocar noves eleccions, ja que la possibilitat d’un govern en minoria sona encara més remot a Alemanya que la jamaicana. Forma part del joc d’estratègies no tenir pressa o no mostrar-la. Si més no, fins veure què passa en les eleccions convocades pel pròxim 15 d’octubre. Són eleccions regionals, en un land de domini socialdemòcrata i on els sondeigs apunten a un empat entre aquests i els conservadors de Merkel.

El cop de timó intern contra Schulz no es descarta, abans o després d’aquestes regionals. Són moltes les crítiques desfermades sobre el candidat que havia de ser la gran esperança i que ha enfonsat encara més un partit que, des del 1999, ha conegut vuit relleus a la seva presidència. Cap d’aquests canvis no ha posat remei al cisma intern desfermat contra la línia centrista de l’aleshores canceller Gerhard Schröder. Com si en el partit no hi hagués prou mala maror, divendres es va confirmar el nomenament de Schröder com a cap del consell de vigilància de Rosneft, la petroliera russa afectada per les sancions contra Moscou i vinculada al poder de Vladímir Putin, amic de l’ànima de l’excanceller. Els socialdemòcrates tenen prou feina internament per mantenir la porta oberta a una gran coalició. Si més no, de moment. La cancellera, d’altra banda, fa veure que no té pressa. Fins per Nadal no cal comptar amb un nou pacte de govern, va avançar, la nit electoral.