La votació més emotiva

“De veí que no sigui independentista jo no en conec cap, i si n’hi ha un, ho té molt ben amagat.” En Ramon Passeta, esquirolenc que abans no estava per l’autodeterminació però ara sí, justificava així la fama que s’ha guanyat aquest municipi del Cabrerès de ser dels més independentistes de Catalunya. El 27-S els veïns ho van demostrar a les urnes, donant un 91,6% dels vots per a JxS i la CUP, i això els ha convertit, en les últimes setmanes, en focus d’atenció de diversos mitjans de comunicació estrangers. Ahir, des de les sis del matí, en Ramon es va encarregar d’organitzar un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra –“a tres euros que aniran a una ONG”– per mantenir el caliu de la gent que anava a votar a l’ajuntament. La cua llarguíssima, al migdia, semblava multiplicar-se, custodiada discretament des de l’altra banda del carrer per una parella dels Mossos d’Esquadra.

A dins de la casa consistorial, una sola urna presidia una mesa per a les 1.314 persones censades a l’Esquirol (a més de les 300 i les 130 aproximadament dels nuclis de Cantonigròs i Sant Martí Sescorts, respectivament). A dos quarts de dotze havien votat una mica més del 10% perquè la informàtica els va anar fent la traveta i ho registraven tot manualment. Com a representant de l’administració, hi havia l’actor i excantant d’Els Esquirols Joan Crosas, que s’estrenava en una mesa electoral. “Arribar fins aquí em sembla impossible”, deia emocionat abans d’admetre que la nit abans no havia dormit gaire. “L’actitud del govern espanyol em recorda molt aquells temps”, quan cantava en català i se la jugava. A la cua, mentrestant, esperava amb el sobre a la mà Pau Puig, percussionista de Txarango que, des de fa gairebé tres anys, també viu a l’Esquirol. “És importantíssim que tothom pugui votar i que fins a última hora es defensin les urnes”, deia. Davant la lentitud de l’inici de la jornada, el seu grup va decidir suspendre el concert que ahir havia de fer al festival Petits Camaleons de Sant Cugat del Vallès, finalment també anul·lat.

A fora, Antònia Fernández (84 anys) seia al costat d’altres dones d’edat avançada que no es volien perdre el referèndum: “Feia molts anys que s’havia de fer, però aquesta gent no ens deixaven!”, exclamava referint-se al govern espanyol. En un dels balcons de l’ajuntament, un altaveu emetia la ràdio, perquè el que passava ahir a Barcelona també feia molt de mal a l’Esquirol.