Aturada de país
3-O
Girona fa història
Una marea cívica incalculable col·lapsa la ciutat en la marxa més multitudinària
Homenatge a bombers, pagesos i membres dels col·legis
“Les ganes de lluitar per un nou país” van mobilitzar ahir a la tarda una marea humana a Girona. Ciutadans de totes les edats i condicions, vinguts d’arreu de la demarcació, entre els quals destacaven els 3.000 banyolins que de bon matí havien sortit, a peu, de la capital del Pla de l’Estany, van participar en la que es pot considerar la manifestació més multitudinària viscuda a la ciutat: 60.000 persones, segons les xifres de la Policia Municipal, i 100.000, segons altres fonts. La magnitud de l’esdeveniment, que va ser incalculable, només es pot entendre, no tant amb números, sinó amb els tempos: a tres quarts de sis de la tarda, abans de començar i amb la capçalera davant de la seu de la Generalitat per iniciar el recorregut per la Gran Via, riuades de gent omplien la plaça Catalunya i el pont de Pedra, fins a arribar a la plaça del Vi i al carrer Ciutadans. I, a les set de la tarda, amb la capçalera ja al final del recorregut al passeig de la Copa, encara hi havia gent parada a la plaça Catalunya.
L’arribada d’uns 200 tractors guarnits amb estelades per la Gran Via va propiciar una de les imatges més espectaculars. La sensacional desfilada del món de la pagesia, amb un to reivindicatiu i alhora festiu, va ser rebuda amb càntics i aplaudiments. Els tractors, que obrien la comitiva, són un exemple més de l’esperit de comunitat que es percep en cada una d’aquestes convocatòries.
República era el lema de la capçalera de la manifestació, en la qual hi havia quatre alcaldes, Marta Madrenas (Girona), Robert Vila (Sant Martí Vell), Roger Torrent (Sarrià de Ter) i Marc Puigtió (Sant Julià de Ramis), a més de diversos polítics i representants de la societat civil. Durant la marxa hi va haver moments amb molta càrrega simbòlica i d’homenatge als ciutadans que van fer possible el referèndum. Quan els bombers van realitzar un cordó de protecció davant de la Subdelegació del Govern espanyol, els manifestants ho van agrair amb aplaudiments i amb una expressió que la revolució catalana s’ha fet seva: “Els bombers seran sempre nostres!” El bullici, a més, tampoc es va oblidar dels Mossos, que custodiaven part del trajecte, amb una ovació “a la nostra policia”.
La marxa es va aturar també per cridar contra el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i per fer una segona proclama davant de la Subdelegació, on els manifestants van reclamar que en un futur “aquest edifici sigui una biblioteca”.
Significativa va ser l’arribada al col·legi Joan Bruguera. Amb el pas lent, gairebé en processó, la marxa es va fer silenciosa i els seus manifestants, amb les mans enlaire, es van aturar davant de l’escola, una de les “víctimes de la repressió contra la democràcia”, tal com es va cridar per l’altaveu. Els aplaudiments van trencar el silenci i la riuada va continuar, acolorida d’estelades però també de banderes bretones, dels sindicats, i amb lemes en rebuig de la vergonyosa càrrega policial. Així, en anglès, es podia llegir en una pancarta: “Europa, estàs cega? Aquí hi ha violència”.
Ja a la Copa, per amenitzar l’espera de la gentada que encara estava al centre, es va cantar i ballar de tot, com unes fires avançades. En el torn dels parlaments es va donar veu a la ciutadania. El manifest, llegit per Imma Pera, va destacar els moments durs viscuts diumenge, però també va mirar cap al futur: “Va ser un dia molt il·lusionant: tenim l’oportunitat de bastir una república.” Aquesta part final va mantenir el to festiu i reivindicatiu de tot el recorregut, amb grallers i els pilars dels Marrecs de Salt. A l’escenari de la Copa, el cantautor Joanjo Bosk va interpretar L’estaca, “un cant de lluita universal” i amb el so d’Els segadors es va cloure una jornada absolutament històrica.