referèndum 1-O
L’1-O també fa desaparèixer les banderes espanyoles
Ja no hi són en diversos ajuntaments del Maresme des de dies abans o després del referèndum
Algunes han estat “robades” i d’altres s’han dut a la bugaderia per “netejar-les”
Premià de Mar, Malgrat de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac i Sant Andreu de Llavaneres són els darrers ajuntaments del Maresme on ha desaparegut la bandera espanyola dies abans o després de la celebració del referèndum per la independència. A aquests cal afegir-hi altres poblacions, com Canet de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Munt o Tordera que van avançar la decisió coincidint amb la celebració de l’11 de Setembre, on tradicionalment l’únic símbol oficial que oneja als balcons consistorials és la senyera. La bandera espanyola es va treure de forma puntual, però ja no hi ha tornat. L’últim cas donat a conèixer ha estat el de Malgrat de Mar, on el símbol es va retirar dilluns mateix. “Per dignitat no podem mantenir onejant una bandera que en aquest moment representa un Estat que ens vol mantenir súbdits”, expliquen fonts del govern municipal, que hi afegeixen “és a la tintoreria perquè ha quedat tacada amb la sang dels prop de 900 ferits per la repressió policial dels cossos de seguretat de l’Estat”. A Premià de Mar, fonts municipals concreten que dimarts a la tarda la bandera espanyola ja no hi era, i a Cabrils, també fonts municipals precisen que “no hi ha diners per comprar-ne una altra”. A Sant Andreu de Llavaneres, els tècnics van rebre l’ordre de despenjar la bandera.
L’alcalde, Joan Mora (ERC), va explicar que despenjava també l’europea davant la passivitat del Parlament Europeu que ha mostrat en vista de la violència que s’havia viscut diumenge al país. A Caldes insinuen que ha estat “robada” i no avancen si tornarà a ser penjada a l’Ajuntament, i a Teià es va fer fonedissa durant dos dies fins a tornar al terrat, on queda dissimulada.
LA FRASE
LA XIFRA
L’argument de les festes populars
La presència de la bandera espanyola als edificis oficials del Maresme, bàsicament ajuntaments, ha estat motiu de controvèrsia des de fa anys. Sota governs d’ERC, la CUP o el PDeCAT, els símbols espanyols han acabat tornant a onejar la majoria de vegades per sentències favorables per denúncies imposades, bé per la delegació del govern o bé per partits com ara el PP. Quan la bandera s’ha tornat a posar, en molts casos ha vingut acompanyada per un cartell en què el consistori deixava constància que havia estat obligat per ordre judicial a penjar-la. Tot i això, també hi ha casos que s’ha fet servir la festa major o una celebració molt assenyalada per netejar de banderes el balcó i, posteriorment, oblidar-se de tornar-les al seu lloc. Ha passat a Calella, on el símbol no hi és des del Moments de Flors del mes de maig; a Tordera, des de l’11 de Setembre; a Canet, des de la Fira Mercat Modernista, segons confirmen fonts municipals; a Sant Pol, des del 20 de setembre, i a Arenys de Munt, des del 24 de setembre, quan van ser els mateixos veïns que van pujar a despenjar-la.
