Suïssa s’ofereix a fer d’àrbitre entre l’Estat i la Generalitat

El Departament Federal d’Afers Estrangers (FDFA) de Suïssa està disposat a fer de mediador en un diàleg entre els governs espanyol i català, segons informava ahir la radiotelevisió pública RTS del país dels Alps. El departament d’Afers Estrangers del govern confirmava a la radiotelevisió que estava en contacte “amb les dues parts” i recordava que pren en consideració totes les demandes de mediació que li fan i hi respon positivament en la mesura del possible.

Aquestes fonts del govern helvètic, però, també deixaven clar que ara com ara “no es donen les condicions” per a l’arbitratge perquè “una mediació no es pot fer si les dues parts no la demanen” –en aquest sentit cal recordar que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha negat qualsevol necessitat de mediació. El departament que dirigeix Didier Burkhalter va refusar cap altre comentari sobre els contactes en curs.

La radiotelevisió suïssa explicava que donar més informació dels contactes establerts podria comprometre tot el procés de negociació i Suïssa podria ser acusada de parcialitat i patir “possibles represàlies o sancions” si se l’acusa de donar l’esquena a una de les dues parts en conflicte. La RTS també remarca que el sistema federal suís podria servir de model per redefinir l’autogovern de Catalunya.

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya, però, negava ahir mateix que Suïssa s’hagi ofert a intervenir com a mediadora en l’actual crisi política, segons una informació de l’agència Europa Press en la qual una portaveu ministerial hauria desmentit la informació de l’emissora suïssa RTS. El president Rajoy va negar abans-d’ahir qualsevol mediació i va afirmar en una entrevista a l’agència Efe: “No tractarem amb els que fan un xantatge tan brutal a l’Estat.” En el debat a l’eurocambra sobre la situació a Catalunya, l’eurodiputat del PP i vicepresident del PP Europeu, Esteban González Pons, havia afirmat que “és Espanya a qui li toca dialogar amb Espanya”, i va remarcar que “no es necessiten” tuteles o mediadors.

Per la seva banda, sobre la possible mediació del govern suís, el vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, es va limitar a dir en una entrevista a Catalunya Ràdio que “en tot cas s’anirà comprovant i algú confirmarà la font”, i va afegir que moltes persones, entitats i grups s’han ofert per fer de mitjancers. Suïssa segueix amb atenció la situació de Catalunya des del mes de setembre passat, quan dotze diputats del parlament helvètic van enviar una carta al govern espanyol amb la petició que es recuperés el “seny” i s’emprengués “el diàleg amb les autoritats elegides democràticament a Catalunya”. Els signants de la carta van remarcar que “s’ha de respectar el dret del poble català a determinar el seu propi futur”. A més, durant el referèndum, una delegació suïssa va estar present a Catalunya per veure el desenvolupament de la votació, convidada, amb dos-cents representants mundials més, per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Un dels diputats de la delegació, el socialista Mathias Reynard, afirmava ahir al seu compte de Twitter: “Suïssa està oberta a jugar un rol de mediació entre Madrid i Catalunya. És el que demano de fa mesos. Excel·lent notícia.”

D’altra banda, la Comissió Independent per la Mediació, el Diàleg i la Conciliació, liderada pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, es va reunir ahir al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont. Segons informava l’agència ACN, els membres de la comissió van demanar al president que “aturi urgentment les decisions polítiques que augmentin la tensió” amb el govern espanyol, i li han reclamat que “exclogui cap solució unilateral”. La comissió oferia a Puigdemont la seva “voluntat d’oferir ponts de diàleg i entesa” per buscar una sortida que, segons ells, “ha d’excloure qualsevol solució unilateral, respectant el funcionament ordinari de les institucions d’autogovern de Catalunya i descartant cap decisió que afecti el model polític organitzatiu autonòmic”. També explicaven que, igualment, demanen al govern espanyol la retirada dels efectius policials enviats a Catalunya.