“Van venir a fer mal i a trepitjar-nos”

Tinc blaus per tot arreu, ara no tinc dolor però sí molèsties.

És un misteri que m’agradaria aclarir. Per què dues càrregues al nostre municipi?

Molta gent va anar als col·legis a les cinc del matí perquè sabíem que podien venir a precintar-los. Tot el material va arribar entre les cinc i les sis del matí i a les nou vam obrir amb normalitat, tot i els problemes informàtics i que ens van tallar internet a l’escola. A dos quarts de deu van saber que el pàrquing de l’empresa Euroquímica estava ocupat per furgons de la Guàrdia Civil i ens vam preocupar. Sense temps de reacció, van pujar a Canyamars, on hi havia unes 300 persones. Van bloquejar la porta però els agents van anar estirant i van començar a picar la gent. Al final van entrar al local i es van endur l’urna i les paperetes. Va ser molt violent.

Els altres dos col·legis van aturar les votacions i no les vam reprendre fins que no van veure que no hi tornaven.

Al migdia ens van avisar que els furgons de l’Euroquímica havien marxat en direcció a Argentona. Ens van assabentar que hi tornaven quan ja travessaven el poble. En aquell moment jo era a l’escola Castell de Dosrius, l’afluència de gent era més baixa perquè eren cap a dos quarts de tres. Els vam veure entrar pel pati i ens vam concentrar a la porta del menjador per evitar que tornessin a robar-nos l’urna. Eren uns 60 i nosaltres, 70 o 80. A còpia que s’acostaven, no m’ho vaig pensar i vaig fer valer la meva condició d’alcalde per intercanviar algunes paraules amb ells però a partir d’aquí va començar la batalla campal.

Evitar el que havia passat a Canyamars, volia demanar-los si tenien ordre judicial i que evitessin danys personals i materials, però no van escoltar res.

En aquell moment, no. Tenia clar que no estàvem fent cap mal.

Em van empènyer i van començar a repartir cops de porra a tothom. Em van picar al cap, a l’espatlla, al clatell, a la cama, em van agafar pel coll, un d’ells em va llençar les ulleres. Quan em vaig ajupir per recollir-les, un altre em va retenir i em va mirar molt fixament, va estirar el peu i va trencar-les com qui apaga una cigarreta. Vaig veure molt d’odi en aquella gent i que venien a fer mal i a trepitjar-nos.

En aquell moment ens van portar a l’hospital 10 persones, però a la nit hi van anar més gent i l’endemà encara més. Entre les dues càrregues, estem parlant d’una trentena de persones.

Sí. Els Mossos han obert dues diligències. Si queda una mica de justícia en aquest país, espero que es condemni els autors i les persones que van donar l’ordre.

Quan faltaven cinc minuts per tancar el col·legi. Quan vaig sortir de l’hospital la meva única obsessió era arribar a temps per votar.