Resposta massiva al carrer
La manifestació per l’alliberament de Sànchez i Cuixart esdevé un clam contra l’aplicació de l’article 155
450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van respondre a Barcelona a la crida de la Taula per la Democràcia
La reacció més immediata a l’activació per part del govern de Mariano Rajoy de l’article 155 la va tornar a donar l’independentisme al carrer. Una riuada de gent va omplir ahir a la tarda de dalt a baix el passeig de Gràcia responent a la crida de la Taula per la Democràcia, la plataforma que havia convocat la protesta com a reacció a l’empresonament, dilluns passat, dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La Guàrdia Urbana va xifrar en 450.000 el nombre d’assistents.
Que la manifestació seria l’enèsima demostració de força estava cantat, i més després de veure l’èxit de la primera concentració, celebrada ja dimarts al vespre, per demanar l’alliberament de Sànchez i Cuixart. Però l’anunci fet per Rajoy al matí va acabar de galvanitzar la cita, que es va convertir en un primer gest de rebuig a les mesures en què el govern espanyol vol concretar el fins ara inèdit 155, i que inclouen la destitució del president de la Generalitat i la totalitat del seu govern, la presa del control de l’executiu català, el dret de vet al Parlament i la possibilitat d’assumir el control dels Mossos i de TV3.
Dalt de l’escenari habilitat a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, l’actriu Lloll Beltran ho va sintetitzar en el manifest que va llegir, subscrit per la setantena d’entitats integrades en la Taula per la Democràcia, i que va tornar a evidenciar la impossibilitat d’un diàleg que no es deixa de reclamar, perquè queda clar que l’Estat i el front sobiranista parlen idiomes radicalment diferents. “El que ha succeït aquest matí al Consell de Ministres del govern de l’Estat ha modificat bona part del sentit i el relat d’aquesta manifestació. Avui també estem aquí per rebutjar la decisió del Consell de Ministres de destituir el govern de la Generalitat, escollit democràticament, i intervenir les institucions catalanes de manera totalment injustificada, nomenant a dit als responsables”, va llegir emfàticament Beltran. El manifest també reclamava l’alliberament de Cuixart i Sànchez, “que s’aturi la persecució dels presidents d’entitats i dels nostres polítics escollits democràticament” i “que s’encari el conflicte polític amb diàleg i procediments polítics”.
“El govern espanyol no ha suspès avui l’autogovern. Això ja ho va fer el 2010 [en referència a la sentència del TC que retallava l’Estatut]. Avui s’ha carregat la democràcia”, va denunciar el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, que va repetir el missatge en castellà i va advertir a l’executiu espanyol que no podrà prendre el control de les institucions catalanes. “No podran perquè les institucions som tots nosaltres!”, va clamar, i va rematar amb un “no passaran!” que la munió de manifestants va corejar amb insistència.
“La versió del 155 que s’han inventat és un pas més en l’escalada dels últims mesos. Volen escapçar el país i eliminar Catalunya com a nació”, va dir el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. “Però això no passarà perquè nosaltres els ho impedirem.” En el “nosaltres” Alcoberro va precisar que incloïa “independentistes i no independentistes, perquè tots som demòcrates, tots som un sol poble”.
Els presentadors de l’acte, els actors Rosa Andreu i Jordi Llovet, van llegir un poema de Mario Benedetti i sengles missatges dels dos empresonats. “Estem bé, estem forts, gràcies pel vostre suport. No afluixeu en favor del diàleg i de la independència”, va ser el de Sànchez, més succint que el del seu homòleg d’Òmnium, que demanava “continuar amb la serenitat, el coratge i el saber fer pacífic, però sense renunciar mai al desig del poble”. Les paraules de Cuixart també remarcaven que “els Jordis no són la causa; la causa per la qual lluitem tots és per a tots, i és el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació”.
La manifestació, convocada a les cinc de la tarda i que va arrencar amb puntualitat britànica, amb prou feines va recórrer 100 metres, els que separen el carrer Diputació de la Gran Via. La previsió era que arrenqués des de dues illes de cases més amunt, a l’altura del carrer Aragó, però la gran afluència va obligar a avançar les dues capçaleres, la primera integrada pels membres de les entitats que conformen la Taula per la Democràcia i encapçalada per una gran pancarta reclamant la llibertat de Cuixart i Sànchez, i la segona, amb el govern català en ple, els integrants del qual van anar arribant pocs minuts abans de l’inici entre ovacions. Les més sonores, les rebudes pel president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras.
Polítics en segon terme
També van assistir-hi l’expresident Artur Mas; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la portaveu parlamentària de Junts pel Sí, Marta Rovira, i altres diputats com ara els dirigents del PDeCAT Lluís Coromines, Marta Pascal, Neus Munté i David Bonvehí; els cupaires Gabriela Serra i Carles Riera, i Albano-Dante Fachin, Joan Josep Nuet i Jessica Albiach, de CSQEP. També hi eren l’eurodiputat Ramon Tremosa (PDeCAT); el senador i exconseller Josep Lluís Cleries (també del partit demòcrata); el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o el líder dels republicans a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assistir-hi acompanyada d’alguns membres del seu govern. Colau, però, no va estar a la capçalera d’autoritats. Segons expliquen fonts municipals, l’alcaldessa va quedar bloquejada per la gran quantitat de gent que hi havia i no va aconseguir arribar a la part de davant.
L’acte va acabar poc abans de dos quarts de sis amb els assistents corejant Els Segadors. Abans, però, va sonar Què volen aquesta gent, l’himne antifranquista de Maria del Mar Bonet que també es va escoltar en la protesta de dimarts. Ahir, però, era la mateixa cantautora qui la interpretava.