S’obre el debat sobre una resposta conjunta al 21-D

S’ha obert el debat. La dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions a Catalunya pel 21 de desembre feta pel president espanyol Mariano Rajoy ha generat dubtes sobre la idoneïtat d’articular-hi una resposta unitària, sigui quina sigui, dels sectors i partits que donen suport a la nova República Catalana, i per tant les veuen il·legítimes, fins i tot dels que hi van votar en contra però accepten el nou estat, com ara els diputats de Podem. De fet, va ser el seu líder, Albano Dante Fachin, a falta ahir d’intervencions públiques de cap membre del govern ni de Junts pel Sí i la CUP, el que va posar la qüestió sobre la taula a Catalunya Ràdio i RAC1. “Si no hi ha estratègia conjunta per al 21-D, això seria trair l’esperit de l’1-O”, apuntava Fachin, per a qui seria una “contradicció” participar en les eleccions com si les condicions fossin normals, “com si no hagués passat res” i no hi hagués hagut violència policial ni presos polítics. “Ens cal donar una resposta de manera conjunta”, proposava el diputat, que hauria de ser “molt contundent i excepcional”. I ell no descartaria “cap opció” davant la “situació d’excepció” que es dibuixa després que el líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, apuntés la possibilitat fins i tot de presentar-se en un bloc unionista amb Cs i el PSC.

No ha trigat gaire el govern a agafar-li el guant. En un article que publica avui aquest diari, el vicepresident Oriol Junqueras compra la idea d’“estratègia compartida” que apunta Fachin, a qui agraeix el seu compromís. “Els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre”, avança, enigmàtic, el president d’ERC. De fet, el també diputat republicà al Congrés espanyol, Gabriel Rufián, ja va ser ahir el primer a contestar a Fachin a Twitter, instant-lo a trobar-se “en un front ampli constituent davant del 21-D autonòmic colpista de PPSOECs”. “República en legítima defensa”, rematava Rufián.

Entretant, sectors propers al PDeCAT recordaven a les xarxes la “via letona”del 1990, quan els independentistes van aprofitar unes eleccions convocades per la Unió Soviètica per obtenir una inapel·lable majoria i precipitar la independència, tot i que llavors això es va produir abans de declarar-la.

La resta de dirigents i diputats per la república guardaven silenci ahir sobre les eleccions, tot i que alguns ja s’hi havien pronunciat en calent el mateix divendres al vespre. Des de la CUP, Mireia Boya avançava que aquell dia caldria “paella massiva insubmisa”, mentre que el diputat de Demòcrates Antoni Castellà reflexionava que “si han convocat eleccions tan ràpid és perquè saben que no poden aplicar efectivament el 155”. “No tenen capacitat”, sentenciava, sense anar més enllà. Altres diputats de JxSí, com l’independent Germà Bel, recordaven ahir que no es donen pas per destituïts mentre no sigui Puigdemont qui convoqui eleccions. En canvi, el president del grup de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, vaticinava també a Twitter que “al final tothom, o gairebé, participarà en la contesa” del 21-D. “Quina diferència, però, fer-ho amb la Generalitat intervinguda!”, proferia.

L’ANC, en canvi, en un missatge als socis i simpatitzants, titllava les eleccions de “pantomima impossible d’executar” perquè Rajoy no controla el territori, i assegurava que no respectarà “la intromissió amb aires de legalitat” que vol fer a la República Catalana, amb mesures que “són il·legals”. En canvi, el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo afirmava a Reuters que veuria “de bon grat” que Puigdemont es presentés al 21-D perquè els catalans “jutgessin i opinessin” sobre les seves polítiques.