Astúries: Invitació a un trasllat davant de la “inseguretat jurídica” catalana

Algunes de les cartes rebudes per empresaris catalans al llarg d’aquest mes d’octubre expliciten que una de les motivacions d’oferir canvi de seu social és “el clima polític tan inestable”.

És el cas de l’Ajuntament de Ribadesella (Astúries) que, en una carta signada per la seva alcaldessa, Rosario Montserrat, i amb data del 19 d’octubre, trasllada a diversos empresaris catalans el seu suport “en aquests convulsos moments en què la inseguretat jurídica s’ha instal·lat (esperem que de forma transitòria) en la societat i en l’economia catalana”.

A l’oferiment l’alcaldessa recorda que “diàriament assistim a exemples de deslocalització del teixit empresarial català” a causa de la situació política “optant per traslladar la seva seu social o la seva capacitat productiva a altres comunitats autònomes, i fins i tot a altres països”. Montserrat reconeix que potser no és la primera en oferir sòl industrial a empreses catalanes però remarca que en el seu ànim “no està avivar aquesta deslocalització empresarial, sinó propiciar l’expansió del teixit industrial català a la resta del territori espanyol”.

La carta assenyala que “amb política expansiva i integració en altres territoris” es corregiran “els indesitjables efectes negatius del creixent boicot als productes catalans que, malauradament, estem veient créixer de manera exponencials en els darrers temps a les xarxes socials”.

L’alcaldessa adjunta un dossier informatiu del polígon industrial del municipi i informa que disposa d’una àmplia oferta de sòl industrial, de les bonificacions fiscals en impostos municipals i subvencions.

Alacant: Un centre de negocis proposa fer de seu social, fiscal o comercial

Un centre de negocis d’Elda, a la comarca alacantina del Baix Vinalopó, ha enviat correus electrònics a empresaris de diversos sectors, com el tèxtil o el vitivinícola. En els mails “convida” a les empreses a domiciliar la seva firma en aquest espai, “ja sigui en termes de seu social, fiscal o comercial, amb tots els avantatges que això suposa, com a opció de futur, de forta implantació entre professionals, marques i firmes, gràcies a les magnífiques possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’estalvi de costos significatiu en la infraestructura bàsica”.

Diversos empresaris catalans manifesten haver rebut aquestes comunicacions al llarg del mes d’octubre. Per la seva part, el responsable d’aquest centre de negocis, Francisco Amorós, ha explicat que els enviaments es realitzen de manera periòdica tant a Catalunya, a Múrcia, Madrid o el País Valencià.

Amorós matisa que a les missives no es parla estrictament de “deslocalitzar” la seu social sinó de reforçar la presència a la zona.

Albacete: Un alcalde ofereix “avantatges i facilitats”

En una missiva rebuda per empresaris catalans aquest mes d’octubre, l’alcalde de Tobarra (Albacete) ofereix a les empreses un espai d’un polígon industrial. Assegura: “Els preus del metre quadrat de parcel·la són d’allò més ajustat, ja que es parteix de 33 euros/metre quadrat. A més d’altres avantatges i facilitats”.

El batlle d’aquest poble manxec ha explicat que va enviar les cartes per oferir un polígon industrial obert el 2012 situat a 300 quilòmetres de Madrid, i a 150,170 i 180 dels ports de Cartagena, Alacant i València. Bernabéu ha volgut deslligar l’oferiment de l’actual situació a Catalunya i ha incidit en el fet que fa enviaments de 600 cartes setmanals per autonomies.

Sevilla: Un trasllat de seu “a bon preu”

Fonts de la patronal catalana CECOT han informat a l’ACN que en les darreres setmanes els seus associats han rebut més cartes del que és habitual en aquest sentit.

Així, un centre de negocis de Sevilla va posar-se en contacte directament amb la patronal vallesana via Twitter per oferir a “bon preu” un canvi de seu per a empreses associades.

Pobles de Sòria truquen a la porta de Lleida

En el cas de la demarcació de Lleida, el president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, ha explicat que han un parell de cartes de pobles de la província de Sòria en què se’ls demana de fer propaganda entre els empresaris per si volen anar a treballar allà o directament traslladar-s’hi. Simó ha assenyalat que cadascú és lliure de fer el que vulgui però que si algú vol marxar la Cambra no els donarà suport.

El president de la Cambra veu aquesta pràctica com una ’’campanya orquestrada’’ pel govern espanyol per anar en contra de la independència de Catalunya. Simó ha recordat que Lleida té molt a prop polígons industrials de la Franja de Ponent com el de Fraga i Tamarit de Llitera, on ja hi ha moltes empreses que s’hi han implantat ’’i no passa res’’.

Diversos oferiments per al trasllat d’empreses de Tarragona

“Comptant el nostre municipi amb infraestructures i sòl industrial desenvolupat disponible, és el nostre desig posa a disposició d’aquesta Cambra de Comerç aquesta informació disponible perquè la traslladi, si així ho estima, a les empreses que puguin mostrar-se interessades en un possible canvi de domicili social en defensa dels seus interessos”.

Així acaba la carta que Manuel Hernández, alcalde de Doñinos de Salamanca, va transmetre fa dues setmanes a una entitat cameral de la demarcació de Tarragona per intentar afavorir el trasllat d’empreses de la zona. Ho fa remarcant la proximitat del municipi, de 2.100 habitants, al “Corredor Atlàntic” i el seu futur potencial. Tot plegat, però, reconeix d’entrada l’alcalde, s’inscriu en el context dels “esdeveniments ocorreguts a Catalunya relatius al moviment independentista” que, segons addueix, “poden arribar a generar inseguretat jurídica en el marc empresarial”.

Si bé la recepció d’oferiments de sòl industrial sol ser, fins a cert punt, habitual a les principals entitats camerals tarragonines, la recurrència, la procedència i els arguments d’aquestes propostes, especialment durant els últimes setmanes, ha causat certa sorpresa. A la Cambra de Comerç de Tarragona ja n’han rebut tres de diversos municipis de l’estat espanyol. La primera era tramesa per l’alcalde del municipi sorià de Matalebreros, de tan sols 99 habitants.

Fonts de l’entitat ho situen en el terreny de “l’anècdota” però reconeixen que, en un primer moment, es van arribar a posar en contacte amb el seu remitent per verificar si era real i rebutjar amablement el seu oferiment. “Estan escrites amb termes correctes però ho focalitzen molt en el moment polític actual”, apunten fonts de l’entitat, remarcant el seu “desconeixement molt gran del que és Catalunya” així com de l’activitat cameral. “No té sentit: nosaltres animem les empreses perquè vinguin, no perquè marxin”, afegeixen.

A la veïna Cambra de Comerç de Reus també han recollit també algunes propostes per traslladar empreses vinculades al moment de conflictivitat política relacionat amb el procés sobiranista català. “No hem de fer cap moviment” al respecte, subratllen fonts de l’entitat. Més i tot, consideren “de mal gust” l’arribada d’aquests plantejaments en l’actual context i creuen que, en alguns casos, formen part d’una “certa provocació”.