Tarragona agruparà tots els projectes de futur en un pla únic amb l'horitzó del 2022
Ballesteros va prioritzar les infraestructures, el port, el turisme i la recuperació econòmica, junt amb un canvi de ritme necessari
«Deixar d'improvisar per programar.» Aquesta va ser una de les frases més repetides ahir pel batlle tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, durant la seva conferència anual sobre l'estat de la ciutat, en què va situar l'horitzó a molt més llarg termini, tot fixant-se els grans objectius de ciutat almenys fins d'aquí a deu anys. Amb el lema Tarragona davant una dècada decisiva, la màxima autoritat va reiterar la necessitat d'unir esforços entre tots els estaments i entitats de la ciutat per treballar plegats i veure, per fi, un canvi de ritme. D'això en sortirà el pla Tarragona 2022, una eina en la qual confluiran els setze plans estratègics amb afectació a la ciutat que ara mateix s'estan desenvolupant des de diferents àrees i administracions. «Es tracta d'un pla de plans que aglutinarà, per primera vegada, tots els projectes en un únic document interdisciplinari i que defineix una concepció global de Tarragona a partir d'una anàlisi a fons de diferents sectors», va explicar.
L'alcalde no va amagar una certa «dispersió» entre la percepció que hi pot haver de plans com ara l'Agenda 21, el pla de competitivitat turístic, el pla d'equipaments culturals el POUM o el pacte per al desenvolupament per la química, entre d'altres projectes. Per això, va deixar clar que «si volem avançar, hem d'anar en la mateixa direcció».
A curt termini
A més, va insistir en el fet que cal dotar-se d'instruments comuns per arribar a una fita i aprofitar l'oportunitat, tot recalcant la possibilitat de «créixer endins i en qualitat», en una clara referència a millorar el civisme i els espais públics propis i comuns.
Ballesteros va reiterar la idea de pensar a llarg termini i amb l'horitzó de la propera dècada. Treballant, també, amb la hipòtesi que un cop passats els Jocs del Mediterrani de 2017 i la capitalitat cultural europea de 2016, Tarragona haurà completat la majoria dels seus projectes, tant els més imminents com els que requeriran un llarg recorregut. A curt termini, l'alcalde es va fixar en les grans infraestructures viàries i ferroviàries, amb projectes en estudi com l'arribada de l'alta velocitat al centre de la ciutat, l'alliberament de la façana marítima, el transport de mercaderies fins al centre del continent, al marge de la construcció de l'autovia A-27 per connectar amb el Cantàbric. El creixement del port de Tarragona, amb un paquet d'inversions multimilionàries en els pròxims anys i la consolidació de la ciutat com a destinació turística també han d'esdevenir, segons l'alcalde, eixos sobre els quals ha de girar el ressorgiment de Tarragona en la pròxima dècada.
Fer front a les dificultats
Un aspecte fonamental perquè Tarragona faci el salt qualitatiu és deixar enrere la crisi econòmica, i l'alcalde va enumerar algunes de les accions engegades per l'equip de govern que han contribuït a pal·liar-ne els efectes, com el descens en la pressió fiscal o la congelació en tarifes com l'aigua o l'IBI. Va recordar que en els pressupostos d'enguany han tornat a donar prioritat a les persones i va destacar que «el paper de l'Ajuntament davant de la crisi ha estat positiu per al ciutadà.»
ALGUNES FRASES DE L'ALCALDE
«Reus ha intentat esgarrapar oportunitats, i si t'esgarrapen i graten molt, fan ferida»
Ballesteros lloa la unitat assolida en el debat de la capitalitat
ò. palau«Tarragona és capital i punt; la resta és una discussió artificial», deia l'alcalde en la seva intervenció, que no va voler centrar, tanmateix, en la polèmica -ja s'hi havia centrat prou en l'acte del 30 de desembre, i ahir tocava una reflexió més àmplia de mires-. I és que per ell «és tan evident» que la capital és Tarragona que «no existeix argument vàlid per qüestionar-la». «És de sentit comú», va cloure, abans de defensar que la ciutat «no és egoista» –ho exemplificava en la segregació de la Canonja– i que «treballa i treballarà per unes comarques fortes». De fet, Ballesteros ho va capgirar i va trobar «molt positiu» el debat perquè «ha servit per agrupar la societat, les entitats, les institucions i les forces polítiques en una unitat de defensa de la ciutat», que va advocar per mantenir «en aquest i altres temes».
Per què no «el Camp»?
«No seré jo qui trenqui la unitat», es va comprometre, després que divendres va insinuar que estava disposat a parlar del nom de la vegueria. Ahir, en canvi, s'hi va negar en rodó quan li ho van preguntar al final, i ho va raonar: «El Camp de Tarragona, històricament i geogràficament, és l'Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, ja que el Baix Penedès, la Conca i el Priorat no ho són i estan més còmodes sota la denominació de Tarragona», va dir, i va afegir: «Fins ara tots n'hem parlat –fins i tot va admetre que la federació del PSC ho és «del Camp»– de bon rotllo i per fugir de les províncies, però no sempre s'ha utilitzat bé en altres bandes, se n'ha fet un mal ús», lamentava. No s'hi havia referit gens, però en ser preguntat pel paper de Reus es va haver de mullar. «Reus ha intentat esgarrapar alguna oportunitat –va argumentar després de pensar-s'ho–, i en algun cas ha abusat de la bonhomia de la majoria dels tarragonins, i ja se sap que si esgarrapen molt i graten molt, fan ferida, i és llavors quan reacciones.»
