Aturada de país amb talls estratègics a les carreteres

Frontera nord

A les comarques gironines, poc després de les sis del matí, ja es van tallar l’AP-7 i l’N-II al sud de Figueres (Alt Empordà). L’objectiu dels CDR empordanesos, que van acabar rebent suports dels de les comarques veïnes, va ser bloquejar el trànsit internacional, i centenars de camions no van poder seguir la ruta durant hores. A l’autopista, centenars de persones –que entre altres activitats van pintar a la calçada llaços grocs per recordar les persones empresonades– van tallar els dos sentits de la marxa als termes de Borrassà i Vilafant fins a les vuit del vespre. Després algunes persones es van negar a marxar i va intervenir la policia per fer-les fora

En el cas de l’N-II van ser centenars de pagesos, amb els tractors, els que van ocupar la via.

El resultat durant hores a l’Alt Empordà van ser de llargues cues que van bloquejar la frontera amb la Catalunya del Nord, tot i que es van deixar passos puntuals, sol·licitats pels Mossos, perquè passessin, per exemple, autocars amb persones grans i amb salut fràgil. Voluntaris de Protecció Civil van repartir beguda i menjar entre les persones que eren als vehicles atrapats a la zona.

A la Catalunya Central, el CDR del Montserratí va tallar durant tot el matí l’autovia A-2 a l’altura d’Abrera. Unes 250 persones d’Olesa de Montserrat, Esparreguera, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires van participar en el tall. Els manifestants van portar música i esmorzar per compartir, així com taules per jugar a jocs de taula, i pilotes de futbol. Es va exhibir una pancarta en què es demanava la llibertat dels presos polítics catalans. L’acció reivindicativa, que es va desenvolupar en un ambient festiu, va començar a dos quarts de set del matí i la via va estar completament tallada en direcció nord fins a les deu del matí, quan es va obrir un carril. La protesta va continuar fins a la una del migdia, quan va quedar desconvocada.

També l’AP-7, com a l’Empordà, va ser l’objectiu a l’Ebre. Els talls de trànsit organitzats pels CDR van provocar un col·lapse de trànsit monumental a l’autopista. Les protestes es van anar succeint al llarg de tot el traçat, però de forma especial a les comarques de l’Ebre i el Penedès. A més, es va tallar l’N-340 a Castellet i la Gornal i Avinyonet del Penedès en tots dos sentits de la marxa, així com a Amposta. Si fins al migdia els talls a l’AP-7 van ser intermitents, a partir de les tres es va fer una crida perquè la gent es dirigís a l’Ampolla, on el trànsit va estar tallat durant hores en els dos sentits de la marxa.

Cap a Aragó i Andorra

A les comarques de Ponent, la vaga va començar de bon matí amb una dotzena de talls als principals eixos viaris de la demarcació, promoguts pels diversos CDR de les comarques lleidatanes. La ciutat de Lleida també va viure un col·lapse viari important durant el matí, amb una marxa de centenars de tractors fins al centre de la ciutat.

La majoria de talls es van aixecar al migdia, però es van reforçar i van continuar durant la resta de la jornada els que interrompien el trànsit cap a Aragó i cap a Andorra. A la Seu d’Urgell es va tallar l’N-145 cap a Andorra; a Alcarràs, l’autovia A-2; a Almacelles, l’A-22, i a Alfarràs, la carretera N-230, que va en direcció Vielha i la frontera francesa. Molts vehicles van haver d’utilitzar carreteres secundàries per travessar la frontera amb Andorra. A les vuit del vespre aquests talls encara continuaven.