L’ombra allargada d’Hollande

“No s’ha d’actuar com a president quan un ja no és president.” François Hollande va confessar al maig al seu entorn més proper la voluntat de deixar la primera línia de la política francesa. Una promesa incomplerta. Sis mesos després d’haver abandonat l’Elisi per la porta del darrere, l’expresident socialista, un dels menys populars de la història de la Cinquena República, ha tornat a aparèixer en les portades dels diaris a França. La raó? Les seves intervencions crítiques amb les polítiques de l’actual president, Emmanuel Macron.

Polític de professió i vocació, Hollande no ha perdonat la “traïció metòdica”, segons les seves paraules, que Macron va perpetrar per substituir el president que va ascendir-lo al poder escollint-lo com a conseller presidencial el 2012 i ministre d’Economia el 2014. La tensió entre un i altre augmenta setmana rere setmana, fins al punt que l’expresident socialista ha esdevingut una de les veus del centreesquerra francès més crítiques amb el jove dirigent neoliberal. En aquest context d’enfrontament, Hollande concedirà avui a la cadena de televisió pública France 2 la primera entrevista des que va abandonar l’Elisi al maig.

“Les crítiques d’un expresident al seu successor són inhabituals en la història de la Cinquena República. Els anteriors dirigents havien respectat el deure del silenci”, assegura a El Punt Avui l’historiador polític Jean Garrigues, professor a la Universitat d’Orleans i a Sciences Po París. Quan tan sols havien passat cent dies de l’inici del mandat de Macron, Hollande ja va criticar la seva reforma laboral. “No s’hauria de demanar als francesos sacrificis que no siguin útils”, va declarar a finals d’agost.

Els retrets es van accentuar a mitjan octubre. Després d’haver pronunciat una conferència a Seül, l’exdirigent socialista va retreure al govern que disminueixi en 4.000 milions d’euros els impostos als més rics. “Si en un país es consolida la idea d’una fiscalitat alleugerida per als rics i més pesant per als modestos o les classes mitjanes, es qüestiona aleshores la capacitat de mobilitzar-se per al futur”, va declarar Hollande, que va qualificar de “brutal” la política econòmica del seu successor.

Menyspreu

Aquestes crítiques responien al menyspreu que Macron va mostrar respecte a l’expresident socialista durant la seva primera entrevista en una cadena de televisió francesa, el 15 d’octubre. El jove dirigent va parlar del seu mandat com una “presidència xerrameca”, fent referència a la reputació d’Hollande de ser un líder polític que parlava constantment amb la premsa. Uns dies més tard, Macron va intentar apagar aquest incendi. Segons va revelar el setmanari satíric Le Canard Enchaîné, va demanar als seus col·laboradors que no hi hagués més atacs contra l’expresident socialista. “Nosaltres serem elegants”, va dir Macron, que ja s’ha reunit amb tots els seus predecessors –Valéry Giscard d’Estaing, Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy– excepte Hollande.

Venjança

Els retrets de l’exdirigent socialdemòcrata “mostren la voluntat de venjar-se de Macron, però també d’existir políticament”, explica Garrigues. Després d’haver abandonat l’Elisi, Hollande es dedica a escriure un llibre de memòries i presidir la fundació La France s’engage (França es compromet), especialitzada en l’àmbit de l’economia social i solidària. A més, manté una agenda internacional força plena. Durant aquesta setmana, ha estat a Lisboa, on ha impartit una conferència al saló de noves tecnologies Web Summit i s’ha reunit amb el president portuguès, el socialista António Costa. Està previst que es trobi també amb diferents dirigents europeus a Brussel·les aquest mes.

Retorn

Amb aquesta intensa activitat, Hollande pretén tornar a la primera línia política? “No crec que vulgui liderar de nou el Partit Socialista (PS), però sí influir en la seva refundació”, explica Garrigues. Segons aquest historiador polític, “Hollande pretén que el PS se situï en l’espai que hi ha entre Macron i l’esquerra alternativa de Jean-Luc Mélenchon” (considerat com el principal opositor, segons els estudis d’opinió). És a dir, aspira a recuperar l’hegemonia de l’esquerra que va perdre durant el seu decebedor mandat, que va concloure amb unes eleccions presidencials en què el candidat socialista, Benoît Hamon, va obtenir només el 6% dels vots. “El PS es troba en una situació crítica, sense cap lideratge aparent”, reconeix Garrigues. I això afavoreix que Hollande tingui un rol important en la seva recomposició.