Setge al procés sobiranista
L’article 155 paralitza la futura comarca del Lluçanès
La tramitació al Parlament i les negociacions amb la consellera de Governació, ara a presó, han quedat “estroncades”
La llei d’oficialització de la comarca i la prova pilot de funcionament comarcal estan en suspens
L’article 155 de la Constitució imposat pel govern espanyol ha tingut com a efecte col·lateral la paralització de la futura comarca del Lluçanès. Amb mig govern empresonat, l’altre mig a l’exili i la intervenció del Parlament, la tramitació ha quedat “estroncada”, en paraules del president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, que considera que la reivindicació del territori es manté. La llei d’oficialització de la comarca que ha d’aprovar el Parlament i la prova pilot de funcionament comarcal que es negociava amb el govern estan ara mateix en suspens.
Segons ha explicat l’alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, un dels efectes del 155 és que el procediment parlamentari perquè el Lluçanès esdevingui comarca oficialment “ha quedat estroncat”. A més, Peraire ha recordat que els alcaldes estaven negociant amb Governació la possibilitat de fer una prova pilot al Lluçanès però que la seva “interlocutora, la consellera de Governació, és a la presó”. “Sense Parlament i sense govern és difícil saber què passarà amb el procés d’oficialització de la comarca”, hi ha afegit Peraire.
El president del Consorci del Lluçanès ha explicat que en l’última reunió d’alcaldes, que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, es va parlar d’aquesta qüestió. Segons Peraire, no es va parlar de possibles estratègies a partir d’ara perquè es va “prioritzar absolutament la restitució de les nostres institucions i fer costat al govern, exigint el seu alliberament”. L’alcalde de Prats de Lluçanès, a més, ha assegurat: “Personalment, la reclamació es manté viva, però la prioritat és l’exigència que els presos polítics surtin i la restitució de les institucions.”
L’últim tràmit al Parlament entorn de la futura comarca del Lluçanès es va fer el mes de juny, ara fa sis mesos, quan es van debatre les esmenes a la totalitat presentades per Cs, el PSC i el PP a la proposició de llei per a la formalització de la comarca. Les esmenes van ser frenades i el següent pas era que els partits presentessin les esmenes al text proposat per la ponència redactora. Això ha quedat en suspens, en espera del que passi en les eleccions del 21-D. Com també hi ha quedat l’última proposta que hi havia sobre la taula, que era tirar endavant un pla pilot sobre el funcionament de la comarca en què el principal òrgan de govern seria el consell d’alcaldes i en què els encàrrecs que sorgissin d’aquest consell d’alcaldes serien gestionats a través del Consorci del Lluçanès, un ens supramunicipal ja existent. La proposta tenia consens entre els alcaldes i el vistiplau del Departament de Governació –amb la consellera Meritxell Borràs al capdavant–, que s’havia compromès a aportar-hi finançament.
També l’Alta Segarra
També estaven pendents del Parlament, ara paralitzat i intervingut per l’article 155, els vuit municipis de l’Anoia que volen formar la comarca de l’Alta Segarra. Diversos grups parlamentaris (Junts pel Sí i ICV) s’havien compromès a fer arribar la reivindicació al Parlament. Però ara caldrà esperar la restitució de les institucions per continuar endavant. L’alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha explicat que en el seu cas el procés no estava “tan avançat com en el cas del Lluçanès”, però sí que fan “un plantejament semblant”. Ha recordat que hi havia un cert consens en la necessitat de portar-ho al Parlament. “Havíem arribat a parlar amb la consellera i havíem iniciat converses però evidentment, en aquest període d’incertesa, caldrà veure si es pot avançar o no. Jo confio que es repeteixin les majories i que s’ampliïn les majories, i que es pugui reprendre l’activitat”, ha afirmat l’alcalde de Calaf.