“La nostra interlocutora és només la consellera a l’exili”

Vam anar a solidaritzar-nos amb el govern a l’exili. Per sort, la nostra consellera no és a la presó i la vam poder anar a veure en unes circumstàncies més bones. Sap greu, però, veure un govern a l’exili.

Li vam transmetre un missatge de solidaritat i li vam dir que no ens pensem reunir amb el ministre Méndez de Vigo, ni amb ningú que ens enviï. No volem altres interlocutors. També li vam dir que, tot i que la Ustec és un sindicat que no es casa amb ningú i que mai no ha estat còmode per a les administracions, nosaltres estem amb les institucions catalanes i amb la democràcia. Li vam plantejar com veiem la situació, que ella segueix des de la distància.

Vam parlar dels tres atacs bàsics que s’estan donant: als símbols, com aquell formulari que diu que no es poden penjar ni pancartes de Somescola, les denúncies i el model lingüístic. Vam fer un paral·lelisme amb el que va passar a les Illes Balears el 2013. Allà van començar amb els símbols. No es podien penjar els llaços d’enllaçats per la llengua. També hi va haver repressió. Es van expedientar tres directors i aquí hi ha denúncies, contra mi mateix i contra altres companys i companyes. Una altra cosa que va passar a les Illes és que es va qüestionar la política lingüística, cosa que també s’està qüestionant aquí, tal com hem vist al Congrés.

Ja hem dit que ens estem plantejant mobilitzacions. Amb el tema de la llengua tenim molt clar que no descartem la vaga i, de fet, estem treballant amb altres sindicats a veure si podem fer una unitat sindical en defensa d’aquest tema.

Vaig sentir Rajoy parlant a la Cope i no hi ha cap tema del qual l’hagi vist parlar amb tan poca fatxenderia i tan poca prepotència. Deia que en aquest tema s’ha d’anar amb molt de compte, respectar els drets de tothom i generar consensos. Ell entén que és molt complicat amb la força social que tenen a Catalunya acabar fent que el sistema educatiu sigui com ells volen.

Ell ha arribat més lluny, però no sé si el seu electorat realment ho comparteix. De fet, la immersió lingüística va ser una demanda de famílies castellanoparlants. Si Inés Arrimadas és cap de l’oposició és perquè parla català. Si no fos així, ni Ciutadans la proposaria com a cap de llista. Ella és una persona amb recursos que amb les seves habilitats culturals i socials ha après català i nosaltres hem de vetllar perquè els nens amb menys recursos tinguin les mateixes oportunitats que Arrimadas.

M’han portat a la fiscalia per delicte d’odi i incitació a la sedició. Volen que deixem de fer la feina que fem sempre, que és educar en l’esperit crític, en l’escola catalana i que no parlem de política a classe, però s’ha de poder parlar del que va passar l’1 d’octubre. No podem dir als nens que va ser cosa dels Reis d’Orient o del Ratoncito Pérez.

Estan passant coses inversemblants. En un centre de formació d’adults deien que potser no era un bon moment per preguntar en un examen sobre el cop d’estat del 23-F i en un centre de Gavà van arrencar els fulls de l’agenda on es parlava de presos de consciència. Hem demanat a Ensenyament que prengui mesures per garantir la llibertat de càtedra.

Controlar el sistema educatiu d’aquí al desembre és molt complicat. Esperem que el PP no se n’apropiï amb el 155 si no s’ho guanya a les urnes i apliqui el pla de Wert d’espanyolitzar els nens catalans.