Merkel converteix la gran coalició en funcions en una eina de continuïtat
La cancellera i el líder de l’SPD reprendran el diàleg, amb vista a reeditar l’aliança
Schulz es resisteix a donar per fet el pacte, però no s’hi tanca
“Estem disposats a conversar amb els socialdemòcrates amb la mateixa voluntat d’acord amb què vam negociar amb els liberals i els verds”, va dir ahir Angela Merkel, respecte a la reunió que mantindrà dijous amb el seu rival en les generals passades, Martin Schulz, per mirar de reeditar la seva gran coalició.
Serà la primera trobada entre els dirigents dels dos grans partits que fins ara s’han alternat en el poder a Alemanya, des que la nit electoral del 24 de setembre van coincidir en la “ronda dels elefants” de la televisió pública, el debat entre els líders de les formacions parlamentàries. Aleshores, una Merkel afeblida per uns resultats poc afavoridors –un 32,9%, el segon percentatge més baix del seu bloc conservador des del 1949– va demanar a Schulz que es “repensés” el no a una nova gran coalició. El líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), enfonsat al seu mínim històric amb un 20,5%, va rebutjar en un to agressiu l’oferta, va recomanar-li que busqués altres socis i li va assegurar que se n’anava a l’oposició.
Merkel va posar fil a l’agulla. Va obrir converses informals amb els verds i els liberals, sense deixar d’insistir, sempre que li semblava oportú, que la porta continuava oberta per a l’SPD. Amb el fracàs de les converses per a un tripartit, va dir que preferia anar a noves eleccions que governar en minoria. Un cop el president del país, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va demanar “reflexió” a tothom –inclòs l’SPD–, Merkel va tornar a insistir en la via de la continuïtat.
La gran coalició segueix activa, ja que és la fórmula amb què governa en funcions Merkel, amb l’excap socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, com a vicecanceller i ministre d’Exteriors.
Després de Nadal
Aquesta via afavoreix que no hagi d’anar amb presses. Digui el que digui Schulz, la gran coalició existeix i rutlla. Schulz no ha tastat el que vol dir governar amb Merkel. Va deixar el Parlament Europeu a principi d’any, després de mitja vida a Estrasburg, per agafar el timó de l’SPD. Curiosament, representa ara l’obstinació contra una altra gran coalició, mentre Gabriel i altres companys de partit –incloent-hi Steinmeier, ministre d’Exteriors durant vuit anys amb Merkel– hi semblen resignats.
A la CDU de Merkel es calcula que les negociacions formals amb l’SPD poden començar passat Nadal. Dijous hi ha la primera cita entre Merkel, Schulz i el bavarès Seehofer –líder de la CSU–, presidida per Steinmeier. La setmana vinent, Schulz s’ha de presentar a la reelecció com a cap de l’SPD i ha de plantejar quan se sotmet al vot de les bases qualsevol forma de cooperació amb la CDU/CSU.
