Les Bases, més enllà de Manresa

Malgrat ser un document marcadament d’àmbit català, el fet que nasqués a Manresa ha provocat una allau d’actes a la ciutat per commemorar, enguany, els 125 anys de la seva aprovació. Estem parlant de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes també com les Bases de Manresa i com un dels documents fundacionals del catalanisme polític. Manresa vol exportar a la resta de la Catalunya central un dels episodis polítics que més han marcat la història de la ciutat. Per això, ahir, l’Ajuntament va convidar els alcaldes del Bages i el Moianès a fer una visita a l’edifici consistorial. Hi van assistir una desena de batlles, que van quadrar agendes –i no era fàcil– per poder ser a la capital del Bages durant un parell d’hores. Qui també va ser present al final de la visita va ser l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, una de les convidades a l’acte institucional posterior a la visita, Les Bases de Manresa i el model territorial de Catalunya, al qual també van assistir la resta d’alcaldes.

Per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, aquest acte tenia “un alt component dels ajuntaments i del món local”. “És per això que volíem que els alcaldes, i per extensió la resta de la Catalunya central, en fossin partícips.” Segons el batlle, les Bases i el món local “tenen molta relació”, motiu pel qual no s’ha volgut deixar al marge els seus representants. La visita, que fa uns mesos es va realitzar oberta a tota la ciutadania en el marc de les Visites a la Manresa Desconeguda, va anar a càrrec de l’historiador Francesc Comas, que també és un dels comissaris de la celebració, juntament amb Jordi Rodó. Sota l’atenta mirada dels batlles, Comas va explicar la història de l’edifici, que va ser construït entre el 1739 i el 1777 i que recentment ha estat declarat bé cultural d’interès nacional; també va donar detalls sobre quins 25 rostres formen la galeria de Manresans Il·lustres, que ja compta amb la darrera incorporació, la del periodista Josep Maria Planes; va relatar què va passar el març del 1892 al saló de sessions, quan un centenar de delegats de la Unió Catalanista es van reunir per discutir i aprovar les Bases; i també va apuntar anècdotes sobre els quadres que decoren les principals estances de l’edifici, com és l’obra de Francesc Cuixart de la crema del paper segellat, a la sala de columnes –que l’autor va trigar onze anys a cobrar.

En acabar el recorregut, els alcaldes i també Erra van signar al llibre d’honor. Del Bages, hi havia Joan Miguel (Monistrol de Montserrat), Joan Badia (Callús) i Josep Tarín (Talamanca), entre d’altres; i del Moianès, Enric Güell (Santa Maria d’Oló) i Eduard Sànchez (Calders). Els actes dels 125 anys s’allargaran fins a l’abril del 2018 i continuaran amb la voluntat de donar a conèixer les Bases fora de la ciutat.