Un criminal de la guerra de Bòsnia se suïcida a l’Haia
L’excap militar dels bosnians croats, acusat de neteja ètnica contra els musulmans, va beure verí en ple judici després que se li ratifiqués la condemna a 20 anys
Va ordenar destruir el pont de Mostar
Slobodan Praljak, exlíder militar croat de Bòsnia, de 72 anys, es va suïcidar ahir davant de les càmeres de televisió durant una sessió del Tribunal Penal Internacional per a l’antigua Iugoslàvia (TPII). Praljak va morir en un hospital de la capital holandesa a conseqüència del verí que va ingerir després d’escoltar com el jutge ratificava la seva condemna a 20 anys de presó per crims de guerra, segons van informar mitjans croats i el mateix tribunal.
Praljak, que havia recorregut la condemna dictada el 2013 per crims contra els musulmans en la guerra de Bòsnia (1992-1995), va beure un líquid que duia en un flascó mentre el jutge confirmava la sentència. “El general Praljak no és un criminal de guerra; rebutjo amb menyspreu aquest veredicte!”, va exclamar dret a la sala, mentre s’acostava als llavis el recipient amb el verí que tenia guardat a la mà. El jutge Carmel Agius li va ordenar que s’assegués i va continuar llegint la sentència per a un altre acusat, però Praljak va fer saber –en croat– que havia ingerit la substància tòxica, fet que l’advocada defensora va comunicar al magistrat en francès. La vista va quedar immediatament suspesa i Praljak va ser traslladat a un hospital, on va morir. Les autoritats holandeses han obert una “una investigació independent” sobre aquesta mort.
Alt responsable de les forces armades de la república croata d’Herceg-Bosna, entitat autoproclamada dels croats de Bòsnia, Praljak va donar l’ordre el novembre de 1993 de destruir el pont otomà de Mostar, fet que, segons va estimar el tribunal en un primer judici, va causar “un dany desproporcionat a la població civil musulmana” d’aquesta ciutat. Símbol de la devastació bosniana durant la guerra, el pont, que datava del segle XVI, va ser reconstruït més tard. Mostar va viure un dels pitjors enfrontaments entre croats i musulmans de Bòsnia i prop del 80% de la part est de la localitat va quedar destruïda per la guerra. El judici ha estat seguit amb molta atenció a Zagreb. Praljak i cinc bosnians més van ser declarats culpables de participar en un pla de neteja ètnica contra els musulmans de Bòsnia. La sagnant guerra en aquesta exrepública iugoslava (1992-95), que va causar 100.000 morts i 2,2 milions de desplaçats, va oposar principalment bosnians musulmans amb bosnians serbis, però també bosnians musulmans amb bosnians croats després del fracàs d’una aliança inicial.
La sentència d’ahir va arribar una setmana després que els jutges imposessin una pena de cadena perpètua a l’excomandant militars dels serbis bosnians, Ratko Mladic, el carnisser de Bòsnia.
El tribunal tanca portes
L’entitat bosniocroata, que tenia el suport del govern nacionalista croat de Franjo Tudjman, va ser desmantellada formalment el 1996 com a part de l’acord de pau que va posar fi a la guerra. El president d’aquell “estat”, Mate Boban, va morir el 1997 i Tudjman, el 1999.
La vista d’ahir contra Praljak i cinc exlíders més per ratificar les seves condemnes són els darrers veredictes del TPII per crims de guerra comesos durant el col·lapse de Iugoslàvia, els anys noranta. El tribunal de l’ONU té previst tancar les seves portes el 31 de desembre després d’haver jutjat 161 persones.