May avança en el pacte per sortir de la Unió Europea
Londres ofereix pagar ara 50.000 milions d’euros com a factura pel ‘Brexit’ per passar a la segona fase de la negociació
La suma, més del doble de la que proposava al setembre, satisfà Brussel·les
El govern de Theresa May podria haver fet un pas definitiu per desbloquejar les converses del Brexit després que ahir la BBC i el Financial Times filtressin que la primera ministra britànica ha apujat l’oferta de la factura per sortir de la Unió Europea (UE) fins als 50.000 milions d’euros, més del doble dels 20.000 milions que va plantejar al setembre.
Seria una quantitat que quedaria lluny encara dels 75.000 milions que li demanava la UE, però fonts europees consideren que és una molt bona oferta. L’oficina de la premier no ha confirmat les xifres i s’ha limitat a dir que “les converses continuen”. En termes similars s’ha expressat el cap negociador europeu, Michel Barnier. “Encara no hi som”, va dir en referència a l’acord final.
El ministre d’Afers Estrangers britànic, Boris Johnson, va assegurar ahir que “és hora de desencallar el vaixell de les roques i de mirar endavant”. Johnson creu que aquesta oferta és prou generosa per convèncer la UE per passar a la següent etapa de les negociacions i començar a parlar del futur pacte comercial, que és el que realment interessa a Londres.
El que es coneix com a factura de sortida de la UE fa referència a obligacions, deutes i compromisos financers adquirits pel Regne Unit en el pressupost comunitari del període 2014-2020, com ara la contribució a les pensions dels funcionaris europeus o la contribució a futurs projectes. La UE va posar tres prioritats damunt la taula en aquesta primera fase de negociacions: la factura de sortida, els drets dels ciutadans europeus i la frontera nord-irlandesa. Les converses pels drets dels europeus estan bastant ben encaminades, segons els negociadors britànics.
Els 50.000 milions de la factura són una quantitat considerable. El punt més complicat ara mateix seria la situació a la frontera d’Irlanda del Nord. La col·locació d’una frontera “dura” –física– a l’illa amenaçaria el procés de pau a la regió. En aquest sentit, és important que el govern irlandès esquivés dimarts una crisi política i evités la seva caiguda i la convocatòria d’eleccions anticipades –forçant la dimissió de la vice-primera ministra per una sospita de corrupció– perquè la República d’Irlanda és un actor clau en les negociacions. També el govern de May va publicar dimarts els informes secrets sobre l’impacte del Brexit en l’economia britànica. Accedia així a una exigència del Parlament tot i que va presentar una versió reduïda i editada dels documents.
La primera ministra està decidida a desbloquejar les converses per poder començar a negociar el futur pacte comercial per després del març del 2019. May vol demanar un període de transició de dos anys durant el qual les empreses britàniques continuïn tenint accés al mercat únic europeu.
Aquesta és la principal demanda del gruix dels sectors empresarial i financer britànics i també dels governs d’Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord. En contraposició, la UE exigirà al Regne Unit que continuï permetent la lliure circulació de persones, dret combatut en campanya pels partidaris del Brexit.
“Acord molt dolent”
Nigel Farage, exlíder de l’UKIP, el partit antieuropeu i antiimmigració i principal impulsor del Brexit, va reaccionar dient que prefereix que no hi hagi cap pacte abans que signar un mal pacte, “i aquest és un pacte molt, molt dolent”.
Per Vince Cable, líder europeista dels Demòcrates Liberals, durant la campanya del referèndum ningú va parlar de pagar cap factura de sortida. Una enquesta recent conclou que només un 11% de la població veuria de bon ull abonar més de 30.000 milions.
