“El primer que cal fer és restituir Puigdemont i el seu govern”

No són unes eleccions normals. Si ho fossin, ni se m’hauria acudit participar-hi. Tampoc no m’ho haurien demanat. Però la situació del país és excepcional. Quan una persona em va trucar i em va proposar formar part d’una candidatura d’unitat, transversal, formada amb gent independent i que té com a objectiu la restitució del govern, del president, i de les institucions catalanes, vaig decidir que havia de contribuir-hi. Fins ara he format part d’entitats de la societat civil, que han apoderat la gent i han demostrat, també a Lleida, que podem canviar i incidir en moltes coses. Ara molta gent independent hem fet el pas a través d’aquesta candidatura, per participar en aquesta convocatòria que és il·legítima, perquè no l’ha convocat qui la pot convocar, que és el president Puigdemont, i volem contribuir a fer que l’objectiu de tornar a tenir el nostre govern i les nostres institucions i les nostres aspiracions de construir la república obtingui la màxima força amb una majoria d’escons, i també de vots.

Aquestes eleccions tenen un caràcter plebiscitari claríssim, encara més que aquelles. Són segurament les eleccions més transcendents que hem tingut mai en democràcia. Necessitem una majoria absoluta que ens permeti restituir les institucions i continuar la construcció de la independència.

Les forces independentistes podem aspirar a aquesta majoria de vots, però en tot cas tenim a més un element que és molt transversal i que és la demanda de restitució de la democràcia i de la possibilitat de convocar un referèndum.

No s’entendria que en aquest moment hi hagués una altra possibilitat que no fos restituir el president. Per això hem d’ampliar entre tots la majoria de vots i dotar-nos d’un marc que consolidi la tasca del govern legítim i el ple reconeixement de les decisions que es van prendre. Si aconseguim aquesta majoria, el tauler d’escacs on es resoldrà aquesta partida és internacional, i no s’entendria a l’exterior un canvi de president. S’interpretaria com una desautorització.

Els resultats de les eleccions marcaran molt el futur, i el ritme. L’horitzó que tenim és clar: la consolidació de la República. Ara no l’hem pogut consolidar per la reacció furibunda de l’Estat espanyol, que ha utilitzat la por, la repressió i la violència. Davant d’això, el que hem de fer és transformar la por en il·lusió, des del convenciment que tenim tot el dret i tota la legitimitat per fer-ho, i fer-ho com ho hem fet fins ara, de forma pacífica i democràtica.

Per això és transcendent aconseguir una majoria claríssima, hem de sumar encara més del que hem sumat fins ara i deixar clar quina és la voluntat de la ciutadania de Catalunya. Ens hi juguem molt, el 21-D. La gran certesa, el que és incontestable, és que si no guanya una majoria sobiranista, el que tindrem pot ser més terrible del que hi ha hagut fins ara. Podem fer un pas enrere de seixanta anys. En canvi, si aconseguim una majoria clara, la pregunta que ens haurem de fer no és què farem nosaltres, sinó si l’Estat s’atrevirà a repetir el que ha fet, si impedirà per la força el que vol una majoria democràtica de Catalunya, saltant-se fins i tot les seves pròpies lleis. El president Puigdemont està fent molta feina a Brussel·les.

Aquesta és la gran paradoxa del 155 i del bloc de partits que li han donat suport. L’alcalde de Lleida és el president del PSC, partit que va donar suport al 155, i ara ha de veure com aquesta intervenció es fa servir per intentar perjudicar i humiliar els lleidatans amb una decisió tan injusta, fent un espoli del museu saltant-se les lleis, perquè hi ha una llei catalana del patrimoni que estan desobeint, i per una sentència que encara no és ferma.