“Hem de triar si tornem al règim del 78 o ens quedem al segle XXI”

Sí, no hi ha possibilitats d’entrar però ho entomem amb les mateixes ganes de treballar que ho fa el número 1, el 2 o el 10.

És una cosa que no em vaig plantejar fins que vaig decidir fer el pas. Ser diputat en aquesta edat no és un avantatge ni un desavantatge. El que jo agafaria amb moltes ganes és la feina que es fa a dins del Parlament; m’agradaria ser en les àrees o comissions de joventut, on hi ha molta cosa a fer.

Sempre he sigut independentista i les JERC era una de les organitzacions on em sentia més còmode pel que fa a ideologia; és l’opció política que a mi em representa. Entenc la política com una eina de transformació de la societat, per avançar en millores. En el moment que cregui que la política no em serveix per a això potser serà el moment de no ser-hi.

La relació ERC-JERC ha tingut una evolució des del seu inici i ha anat millorant. En aquest cas, a les quatre circumscripcions crec que vam escollir 15 candidats i de la meva circumscripció érem 7 i n’hem acabat entrant 4. Al final és una negociació entre ERC i JERC, però penso que els joves en aquests moments tenim molta més visibilitat que en altres eleccions. La cap de llista, la Rut Ribas, va de número 14 i, per tant, té moltes possibilitats –per no dir totes– d’entrar.

Sí. Jo crec que Vic és un dels llocs on l’independentisme és molt potent, no ens hem d’enganyar, però tot i així té molt de sentit que la campanya comenci a Vic perquè també hem de cuidar la nostra gent. No tothom està convençut, no tothom té decidit el seu vot. Hem de triar si tornem al règim del 78 o si ens quedem al segle XXI, i per això és molt important fer actes potents a tot el territori, no només a l’àrea metropolitana.

Aquesta feina ja es fa des de fa molt temps, a ERC, però hi ha joves que encara no saben quina és l’opció independentista més ben representada al Parlament i ERC és la millor opció.

És una pregunta compromesa. S’haurà de veure quins resultats acabem tenint com a ERC i quins resultats té tot el bloc independentista. No em vull tirar a la piscina [riu].

En aquest moment trobo molt bé que Puigdemont vagi primer a la llista perquè és el president que en aquests moments està a l’exili, com també trobo bé que el nostre president d’ERC ocupi el primer lloc. És moment perquè puguin tornar a casa i fer campanya. Ho deixo aquí.

La llista de país ja la vam fer amb JxSí i vam aconseguir una majoria al Parlament amb la CUP. Tornar-la a fer no té cap mena de sentit si totes les forces favorables a la independència no hi són. L’opció de llistes separades és bona perquè cadascú se sentirà més còmode en el seu terreny. En funció dels vots de cadascú, el treball vindrà després per posar-nos d’acord entre nosaltres.

Estem en un joc en què les dues parts, Catalunya i el govern de l’Estat espanyol, han d’acceptar el resultat.

Crec que l’han d’acceptar, si no acabarem de saber que aquest estat no és democràtic. Per tant, el primer que hem de fer és acceptar els resultats. Si el bloc independentista guanya, el que s’ha de fer és buscar acords ràpidament per tombar aquest article 155 i posar-nos a treballar, com hem fet sempre: parlar amb tothom, teixir acords amb tothom i sumar, sumar i sumar.

Els partits poden estar més o menys d’acord en fer la independència d’una manera unilateral, però quan estem parlant de tornar als nostres drets penso que podrem acabar teixint. Hi ha moltes forces que defensen el dret a la llibertat d’expressió i nosaltres defensem que l’única manera de fer-ho és revalidant aquesta República. Per tant, haurem d’allargar la mà a tot el bloc.