La ultradreta alemanya dona les regnes a l’ala més radical
L’AfD es reorganitza com un partit encarrilat a liderar l’oposició parlamentaria més dura
La incertesa sobre el futur govern de Merkel empeny una formació crescuda enmig del caos
La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera força del país, va demostrar, en el seu congrés federal d’aquest cap de setmana, la seva capacitat per treure profit del caos. D’una banda, va deixar la presidència del partit en mans de dos representants de la línia més dura –el veterà Alexander Gauland, cap de llista a les generals de fa dos mesos, i l’eurodiputat Jörg Meuthen–, després d’una sèrie de votacions de resultats contradictoris. De l’altra, per afinar l’estratègia com a primera força opositora del Bundestag, si Angela Merkel convenç els socialdemòcrates de tornar a formar una gran coalició.
El duet Gauland-Meuthen va ser elegit com a nova cúpula del partit, després que qui havia estat el seu rostre més mediàtic, la copresidenta Frauke Petry, l’abandonés l’endemà dels comicis i en desacord amb el seu radicalisme. Meuthen era l’altre co-president i buscava qui omplís la vacant. Una sèrie de votacions caòtiques van deixar fora el moderat Georg Patzerski i van col·locar-hi Gauland. Tant aquest com Meuthen són propers al líder més emblemàtic del neonazisme alemany, Björn Höcke. Col·locar Höcke en la cúpula hauria estat un maniobra massa arriscada, perquè se l’identifica amb una línia que espanta l’elector no identificable com a radical. Amb Gauland com a copresident, Höcke pot portar discretament les regnes del partit des de la rereguarda.
El congrés va ser caòtic, pel que fa a les sessions internes, i va estar envoltat d’aldarulls als carrers de Hannover. El caos, però, no és un enemic de l’AfD, acostumat a treure profit de situacions confuses. Merkel encara no ha aconseguit formar govern, més de dos mesos després de les eleccions, ni té garantit que els socialdemòcrates donin llum verd a una nova gran coalició que, formalment, encara ni tan sols no es negocia.
Sigui quin sigui el desenllaç, la ultradreta se sent guanyadora. Si Merkel lliga una nova gran coalició, l’AfD assumirà el paper de líder de l’oposició. Si la cancellera opta per un govern en minoria, aprofitarà aquesta feblesa per dibuixar-la com a líder fracassada. I si hi ha nous comicis, els sondejos apunten a un vot de càstig per a les grans formacions i a una crescuda dels radicals.