“Era dels que no volien fer fora Mas, però ara veig que ho havíem de fer”

Bomber i artista sí. Polític no. No m’hi he considerat mai. I no he volgut anar mai al davant a les llistes. M’ho han demanat, però no ho he volgut perquè no em vull dedicar a la política, em vull dedicar a l’art, que és també una eina superbona per difondre ideari polític i per intentar canviar la societat. En sé més d’art que de política i crec que aquest és el meu camí natural.

En l’àmbit municipal sóc actiu, però sense necessitat de ser regidor. Si ho fos, m’hi tiraria massa de cap i perdria quatre anys de la meva vida creativa, i no vull parar.

Em van proposar anar entre els 21 primers. Però vaig dir que hi ha altra gent molt més vàlida que jo i amb moltes capacitats. Estic content que m’ho hagin proposat, però vaig preferir anar més enrere.

No [riu]. A mi no m’haurien posat entre els deu primers, això és clar, però si vas entre el 10 i el 20 i hi ha un rebombori polític potser has d’afrontar entrar al Parlament. Als polítics de la CUP ens costa poc dimitir perquè creiem que la política ha de ser neta i justa, i no ens apoltronem. I és fàcil que vagin saltant números i entris essent el número 15. I jo prefereixo no entrar. Has de poder dedicar-hi molt temps, perquè l’assemblearisme comporta el doble de feina que la que té qualsevol altre partit. M’importa la política, però vull prioritzar altres coses.

Potser és un handicap, però crec que és molt bo. Per una banda, dones oportunitat a gent nova i permets descobrir bons oradors molt capacitats que d’una altra manera estarien a la rereguarda. A més, qui sap si a la gent que és a primera línia dues o tres legislatures els acabaria passant el que passa a la majoria de partits, que s’agafen a la cadira. Canviar noms és bo, perquè els que marxen surten de la política nets com una patena i van a treballar amb altres entitats i associacions, i això fa que el discurs de l’esquerra independentista vagi penetrant.

Personalment me les miro perquè hi soc aficionat des dels 15 anys, m’agrada tenir-les.I guardar també els resultats de totes les eleccions. Però com a organització ni ho comentem.

Real ho és. Som República encara. És el que hem de defensar ara amb les urnes. Som República i obeïm el mandat anterior. Des del meu punt de vista, crec que fer president Junqueras si ERC guanya seria un error; potser ho hauria de ser Puigdemont, que és el que teníem. En tot cas, no podem entrar en el joc que són autonòmiques. La clau és que surti un govern fort i decidit i que anem a l’una a construir la República.

La via ha de ser unilateral perquè és evident que l’Estat espanyol no vol negociar. Seria molt interessant tenir el 50% de vots més un per fer un govern legítim a ulls del món.

La tindrà.

I sort. I jo era dels contraris. Estava supercabrejat amb el fet de fer fora Mas pel risc que suposava per al procés. El moment era molt important. Per sort va plegar. Però si no ho arriba a fer, se’n va tot el procés a la merda i no estaríem aquí. I potser si ara perdem vots venen d’aquí, de gent desanimada amb aquell moment. Però ara ja ho he paït i veig que m’equivocava. Veig que tenia raó la gent que deia que ens l’havíem de carregar. Ho havíem de fer.

Estem acostumats a rebre crítiques de totes bandes. Tenim una coherència que és bastant exemplar. Sempre hem fet el que hem dit, i això és un valor.

Els Bombers de Barcelona depenem de l’Ajuntament, i administrativament no ens ha afectat, però ens la porten votada perquè serveixi d’escarment. Som un col·lectiu combatiu que no ens espantem fàcilment. Ho tenen difícil per fer-nos callar. Ens han amenaçat amb sancions, han posat denúncies a la fiscalia, ens han tret estelades dels parcs, ens fan desenganxar llaços i cartells dels camions... però els hi tornem a posar.