“Una meitat de país no pot imposar a l’altra el seu model”

No és correcte. Podemos Ciutat de Lleida és un cercle de la demarcació i funciona i col·labora en la campanya de Catalunya en Comú. La convocatòria per sorpresa de les eleccions ens va agafar a tots a contrapeu, i Podem no tenia decidit com anar-hi, en solitari, amb Catalunya en Comú o com. Es va decidir fer una consulta als inscrits, però l’aleshores secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, no va estar d’acord amb la forma de fer la consulta. Quan va veure l’enorme participació, va dimitir amb el seu partit i algunes persones de Lleida.

Sí, perquè ho és i perquè costa fer-ho arribar als mitjans de comunicació, que es queden sols amb un primer titular. Amb un cert interès per perjudicar-nos.

Des que hi ha la gestora, n’hem recuperat molts. Devem ser vora un centenar a tota la demarcació de Lleida.

Demanem l’equitat de l’accés als serveis bàsics, com ara la universitat i les especialitats sanitàries. Ara no la tenim i se’ns fa molt costós accedir-hi, comparat amb algú de la ciutat. Cal defensar el petit ramader davant les grans explotacions; i la ramaderia extensiva dels predadors, perquè els ramaders estan desemparats. Concretament, davant l’os.

No, però sí a favor de protegir els ramaders dels seus atacs, tot buscant mesures de protecció i compensació.

Sí, però és complicat per al petit ramader justificar que la causa de l’atac és l’os, perquè el bestiar està dispers per la muntanya.

És el nostre cavall de batalla, i el principal problema dels pobles de muntanya. Som partidaris de potenciar una petita i mitjana indústria, que és el que atrau i fixa població. Més que el turisme, que és benvingut, però és de temporada. Hauria de venir de l’aprofitament dels recursos naturals del territori, com la fusta i l’aigua i la carn. Generar 20 llocs de treball per assentar famílies seria molt important.

Costa molt. La muntanya és vista com un lloc bucòlic, i els seus veïns no fem nosa. Som bonics, un element decoratiu.

Hem de fer-nos visibles. De la mateixa manera que remarco la bona entesa que hi ha hagut amb Catalunya en Comú, perquè des d’un primer moment han tingut clar que naltres som l’Alt Pirineu i l’Aran, i ens han reconegut el segon lloc a la llista. No hem d’esperar que ningú ens vingui a donar res, sinó que hem de reclamar-ho.

No. Soc sobiranista. És a dir, que reclamo el dret a decidir per a qualsevol poble per ser independent, continuar on ets –i cap d’aquestes dues és la meva tria– o apostar per gaudir de totes les competències que ens pertoquen, però poder decidir compartir-ne part amb la resta de pobles que tenim al costat.

No parlaria de feixisme, però sí d’extrema dreta. Amb l’impuls de l’independentisme, hi ha més manifestacions d’ultradreta. Amb l’agreujant, i això no és culpa de l’independentisme, que aquestes agressions queden impunes per la permissivitat del govern espanyol. No és culpa, però sí és una causa del creixement d’aquest fenomen.

No faria aquesta comparació. L’independentisme és legítim. Fins a l’1 d’octubre, s’ha fet de forma impecable, però la gestió posterior ens ha portat a una regressió de l’autogovern gravíssima. Això no és responsabilitat de l’independentisme, però sí de les forces que han dirigit el govern català.

No, ha actuat erròniament, però la responsabilitat és del govern del PP i la resta de forces que han donat suport al 155. Amb l’excusa de controlar el govern català, s’han extralimitat.

Rebaixar la tensió social. Sigui quin sigui el resultat, no considerem que una meitat pugui imposar a l’altra el seu model de país.