Llum verd de l’SPD a una negociació oberta amb Merkel
Els socialdemòcrates alemanys avancen resignats cap a una altra gran coalició
Schulz és reelegit cap del partit
Martin Schulz va ser reelegit ahir cap del Partit Socialdemòcrata (SPD) amb el 81,9% dels vots, després de pronunciar el discurs més europeista possible i d’obtenir l’aval del congrés federal de la formació a encetar converses “obertes” amb Merkel.
Va haver de prometre reiteradament que no hi haurà “automatismes” a favor d’una nova gran coalició o de donar suport a un govern en minoria liderat per la cancellera. Va derrotar així l’oposició interna, representada per les joventuts socialdemòcrates, que volien evitar una nova aliança de govern amb el bloc conservador de la cancellera, causant segons ells de la derrota històrica de l’SPD a les generals del 24 de setembre.
“Lluitaré per avançar cap a uns estats units d’Europa fins al 2025”, va dir Schulz, expresident del Parlament Europeu, en el moment més apassionat del seu discurs. Amb aquest posicionament i la insistència que no hi haurà “automatismes”, sinó defensa del programa socialdemòcrata com a base negociadora, Schulz va esquivar el tràngol més difícil de la seva carrera política. Una derrota en el primer punt del congrés hauria representat el seu comiat com a líder del partit. El 81,9% és un resultat respectable i, sens dubte, més realista que el 100% simbòlic amb què va arribar al càrrec, al març, quan es creia que podia derrotar Merkel.
En qüestió de setmanes, Schulz ha passat de rebutjar una altra coalició a demanar el vistiplau per dialogar amb Merkel. Ha estat una metamorfosi complexa, sigui quin sigui el resultat final de les converses. Si enceta la negociació però el diàleg es trenca –com va passar amb els intents de Merkel d’aliar-se amb els verds i els liberals–, se’l relacionarà amb un fracàs en la recerca de la governabilitat que necessita Alemanya. I si acaba signant aquesta gran coalició, haurà fet exactament el contrari del que va prometre en campanya i la mateixa nit electoral, quan va proclamar que l’SPD passaria a “regenerar-se” a l’oposició.
Schulz ha hagut de passar d’un “no” inicial a un “potser” amb l’argument que només així es pot garantir el suport alemany a l’Europa nova que vol Macron. Aquest suport no és del tot ben vist en el conjunt de la socialdemocràcia, on es recorda que la reforma de la zona euro que vol Macron no encaixa exactament amb els seus valors de partit. Però tant Schulz com el ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, expresident de l’SPD i encara vicecanceller, defensen Macron com a sortida per a Europa i per a ells mateixos.
A les intervencions del congrés es van sentir acudits, com ara el del representant de l’ala esquerrana Ralf Stegner, per qui una gran coalició és, textualment, com tenir micosi als peus. Les joventuts socialdemòcrates van repartir adhesius de “No-Gro-Ko” –no a la gran coalició–, en clara desobediència a Schulz, Gabriel i l’exministra de Treball i ara cap del grup parlamentari, Andrea Nahles.
Al llum verd d’ahir han de seguir dues consultes més, si és que la negociació arriba al final desitjat per la cancellera. En cas que, després de les primeres converses amb Merkel, es vegi un camí sòlid per a una gran coalició, se sotmetrà de nou al vot d’un congrés extraordinari. I si després s’arriba a un pacte de coalició, es convocarà una consulta entre tota la militància abans de signar-lo.